Ombra aquí, ombra allà

Dilluns (I’ts just another manic monday), mentre rumiava si per semblar estar desperta (a banda d’estar-ho) no em caldria algun toc de brotxa, vaig recordar un correu que em van enviar fa temps. Era tot un seguit d’imatges de l’abans i el després d’haver ficat (una micoooona de) maquillatge i un toc de pinta com cal. Creieu-me: ni la Mare de Déu de Lourdes té res a rascar al costat d’un bon estilista.

Així doncs, l’he buscat (ha sobreviscut miraculosament al darrer atac de “tinc la quota a petar/he de fer neteja”) i us en deixo una mostreta per fer-me entendre. Ja ho veureu, no res, quatre pinzellades de color i un pentinat amb gràcia i vet aquí que una cara sense gaire suc ni bruc esdevé angelical:

El problema ve quan es produeix l’efecte invers; és a dir quan rostres que habitualment tenen una pàtina de perfecció els veiem al natural:

Després d’aquesta col·lecció, no cal que ho digui, però:

Aneu amb compte i abans de pensar que esteu veient una deessa de l’Olimp intenteu esbrinar com és “con la cara lavá y resién peiná”; mai se sap què hi pot haver a sota del “titanlux”.

Tanmateix, ja ho veieu: si estiguéssim disposades a contractar un professional meravellós i a sacrificar dues hores diàries de la nostra atrafegada vida, sortiriem cada matí al carrer DI-VI-NES.

I per si no tinc prou credibilitat -no us en culpo-i no us ho acabeu de creure, us deixo un enllaç perquè pugueu veure el procés en viu a tota màquina i amb l’agreujant del programa més pinotxo de la història: el Photoshop

És clar que tot camí té dues direccions… us deixo un segon vídeo gravat amb el mateix ritme i contingut; si els aconseguiu veure sincronitzats encara és més divertit.

Ja veieu que de “mones” n’hi ha dins i fora de les pastisseries 😀 Bona Pasqua!

Anuncis

27 Responses to Ombra aquí, ombra allà

  1. samox ha dit:

    Molt divertit! jajajaa m’he fet un fart de riure, i a má a més m’has tret un gran pes de sobre, jo pensava que era del monton!

    • Montse ha dit:

      Oh!, ja saps el que es diu: tot home té un Brad Pitt a dins… i n’hi ha que fins i tot en tenen dos!!!

      Gràcies per deixar el comentari número mil (el comptador diu una altra cosa, però em sembla que també fica els spams al sac) i si t’he fet riure, doble felicitat!!! 😀 😀 😀

  2. samox ha dit:

    jajajaja ara si que xalo! acabo de llegir el teu comentari a casa meva. Ni fet a posta! m’alegro de fer-te un poc més feliç!

  3. Quadern de mots ha dit:

    Em quedo amb les mones de XOCOLATA, que sóc molt llaminera.
    Jo sóc de les que al matí aigua fresqueta per la cara i prou, que hi farem.
    Fins aviat.

    • Montse ha dit:

      Mmmm, la xocolata… no tinc paraules 😉

      La gràcia d’anar amb la cara neta per la vida és que el dia que pel que sigui utilitzes potingues l’efecte és doblement espectacular.

  4. Pons ha dit:

    Què cruel que es la realitat! sempre tan lletja!

  5. Sergi ha dit:

    El cas és que quan veiem a qualsevol persona pel carrer, mai sabrem quin dels dos processos haurà sofert.

    • Montse ha dit:

      Si més no, sempre ens quedarà l’opció de pensar que arreglada amb gràcia té grans possibilitats 😉

      M’alegro molt de veure’t per aquí, Sergi. Sigues molt benvingut!

  6. MadeByMiki ha dit:

    M’agradaria molt dir que son més maques les naturals, però… ho deixaré estar.

    Potser que em comenci a maquillar…

    • Montse ha dit:

      No pateixis, jo tampoc no podria dir el contrari. El que passa és que quan veus amb i sense pintura penses que potser la bellesa està sobrevalorada.

      Ei, ara que dius això de maquillar-te, m’has fet recordar el primer home contemporani que recordo amb eye liner: el tigre de Malàisia (i ningú podrà dir que no era ben masculí! 😀 )

  7. Tomàs ha dit:

    Bé Montse, felicitats pels més de mil comentaris.

    Pel que fa a portar un Brat Pitt a dins, n’hi ha que els porten però en diàmetre. Fa uns dies em vaig pesar i des de fa una setmana m’estic mirant una mica el que menjo. No em puc descuidar o sinó m’engreixo. És clar que fa vuit mesos que he deixat el gimnàs i això ho noto.

    Realment curiós el que ens ensenyes. Tot i pensant que les fotos on surten sense maquillar són segurament les pitjors que han pogut trobar, les diferències són remarcables.

    En alguna ocasió he fet petites pràctiques amb el Photoshop i sense ser-ne cap expert (ni molt menys) es poden aconseguir efectes de millora (o empitjorar) espectaculars.

    Entre una dona guapa i una atractiva, em quedo amb una atractiva.

    • Montse ha dit:

      Gràcies! Tenint en compte amb quina poca fe vaig començar a escriure, més que una bonica xifra em sembla un miracle 😀

      La veritat és que abans de penjar les fotos me les he hagut de mirar una bona estona perquè a mi també em semblava mentida que fossin de la mateixa persona. Amb tot, segur que per acabar d’arrodonir-ho estan fetes amb mala bava (de la pobre Cameron Diaz encara n’hi havia de pitjors).

      Per cert, espero que l’abandó del gimnàs sigui per mandra (cosa que em sembla molt i molt legítima).

  8. Tomàs ha dit:

    He tornat ja que em sembla haver-me adonat que el títol del teu post està inspirat en la cançó de Mecano.

    Si???

  9. jarrrr Jo em pensava que Marilyn Manson era la única persona que mai s’havia vist sense maquillatge en públic, però pel que veig son un bon munt!

    • Montse ha dit:

      Ara que ho dius, també pot ser una manera de protegir la intimitat: el dia que surten sense la capeta miraculosa no els/les reconeix ningú i passen desapercebuts!

  10. afbourdiol ha dit:

    Incredible… En aquest sentit, els homes som m’es transparents que les “dones”. 😉

    • Montse ha dit:

      Oh, només és qüestió de modes: si torna l’estil del segle XVII anirem tots amb la cara enfarinada i no ens reconeixerem els uns als altres. El que sí que realment és increDible és la mena d’adjectius que fas servir 😀

  11. Reflexionem-hi ha dit:

    Sí, sí, no sé per què les grans marques paguen un dineral a les top models… qualsevol pot ser model!!

    Sento molestar-te amb les següents línies però mentre mirava els vídeos se m’ha acudit anar traduint més enllà del títol:
    “Ombra aquí i ombra allà, maquiilla’t, maquiilla’t, un espill de cristall i miira’t i miira’t”

    • Montse ha dit:

      En tot cas és relativament fàcil arreglar de coll cap amunt; de coll cap avall hi ha coses que no hi ha pintura que les arregli 😀 😀 😀

      E qui li qua 😉

  12. Marta ha dit:

    El primer vídeo és un bona demostració que tot sovint (si no sempre) les imatges ens enreden i manipulen, de manera que ens fan admirar una bellesa inexistent! El segon vídeo (la rèplica, suposo) és molt graciós.

    Entre tu i jo, les millors belleses són les naturals, oi?

    Ah, i felicitats pels mil!

  13. Kuka ha dit:

    Montse, gràcies: m’has fet recordar que una de les coses que em fa feliç és no participar del món dels tocs de brotxa i de pinta. El toc de brotxa el faig servir quan vaig a una boda (per cert, no vaig gairebé mai però tindré la propera per Sant Joan, a Barcelona) i el toc de pinta no el faig servir mai efectivament (porto el pel tan curt, tan curt, que no faria cap sentit fer servir una pinta). =:o)

    • Montse ha dit:

      Ep, precisament acabo de venir d’un casament i he de reconèixer que he caigut de quatre grapes en el pecat de la vanitat. És divertit descobrir que “quan t’hi poses” els resultats són sorprenents. Amb tot, he de confessar que moltes de les convidades em semblaven més boniques l’endemà quan les vaig veure arregladetes, però sense tanta artificialitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: