Un diumenge de colors

Vaig encetar el dia després d’haver passat mitja nit en BLANC

… però al cap i a la fi no va ser res i el dia es va llevar pletòric i BLAU.

Un dia perfecte per acompanyar el riu GROC. (Subratllo el tema de l’acompanyament: en actes d’aquest tipus, la meva funció es limita a fer d’escombra, de cheerleader i de fotògrafa).

Una mica més tard, al groc s’hi van afegir quatre línies VERMELLES

… perquè finalment una pregunta que hi havia en l’aire s’havia posat en NEGRE sobre BLANC. Us estalvio l’explicació dels meus sentiments al respecte, però si algú els vol saber us remeto a l’article d’ahir de Ramon Folch: el subscric lletra per lletra.

I com que ahir la Casa de València feia la cremà, la nit va mostrar TOTS ELS COLORS.

En definitiva, un dia amb un pantone que no voldria oblidar.

Advertisements

14 Responses to Un diumenge de colors

  1. MadeByMiki ha dit:

    Molt original el post, per mi no va ser tan espectacular, però que hi farem…

  2. tirantlobloc ha dit:

    Montse: quin apunt més bonic! Per cert, m’apunto a les paraules d’en Folch. Gràcies!

    • Montse ha dit:

      Va ser un dia rodó i el vaig acabar pensant si no em podria permetre el luxe de somniar una mica… o no somniar 😉

      Moltes gràcies per la visita. Benvingut, ets a casa teva!

  3. Reflexionem-hi ha dit:

    Quins colors més bonics, per això! M’he perdut una mica amb el groc, m’havien dit que era una bicicletada… o era paral·lela?

    Aviam si continua aquest verd esperança que m’ha tenyit el cor un temps més!

  4. Tomàs ha dit:

    D’acord amb en Folch i amb tu.

    Aquest any m’he saltat les curses populars. No estic en la forma que hauria d’estar per no fer pena.

    Jo també vaig gaudir d’una Diada tant especial.

    Nota: menys paraules i alguna foto de la cheerleader, ja!!!

    • Montse ha dit:

      Aquest home sempre té un discurs tan assenyat, que resulta refrescant, oi?

      Ai, el sedentarisme! (o hauria de dir “blocarisme” 😉 ) En tot cas, l’enhorabona als qui en algun moment us calceu les espardenyes per anar a córrer; jo, només de pensar-hi, ja m’esgarrifo (quina maaaaandra!).

      I sí, va ser un dia molt maco, amb molt bon ambient i molt sa; fins i tot semblava que el clima hi volgués col·laborar.

      Nota a la nota: és el que té ser qui porta la càmera; sempre estàs en la banda contrària de l’objectiu!

  5. Marta ha dit:

    Quin post tan bonic i acolorit, Montse. Com sempre, molt original!

  6. Jo ho veig d’un innocu translúcid tirant a transparent, però si a tu et va motivar a veure el món de colorins doncs ja va valdre la pena tot l’esforç!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: