I aquesta nit…

L’he mirat/escoltat moltes, moltes vegades i sempre m’ha trasbalsat tant…

… que només de pensar que aquesta nit veuré això…

… ja em poso nerviosa.

M’he comprat una pissarreta per penjar-me-la del coll i poder-me comunicar perquè calculo que fins dilluns o dimarts no recuperaré la veu. I és que ja m’hi veig, ja m’hi veig!:

HEY TEACHER, LEAVE US KIDS ALONE!!!

Advertisements

16 Responses to I aquesta nit…

  1. Jaume ha dit:

    Quina enveja que em fas. Sort que en el bloc no has de fer servir la veu sinó el teclat.

    ja ens en faràs la crònica.

    • Montse ha dit:

      Ai, quines ganes que en tinc!!! A més a més, no cal ni que ho faci bé perquè sóc tan de poble i tan impressionable que faci el que faci quedaré al·lucinada. 😀

  2. Quadern de mots ha dit:

    Apa, dons, que vagi molt bé i, ja ens ho explicaràs.
    Fins aviat

  3. Pons ha dit:

    No s’havia mort?

    • Montse ha dit:

      No, Pons, no, que “los viejos rokeros nunca mueren”! Bé, de fet la meitat dels fundadors de Pink Floyd si que ja han traspassat… i en Roger Walters s’acosta a la setantena… això em recorda que la darrera gira que van fer els Rolling anaven acompanyats de metges especialistes… en geriatria… COI, NO M’HI FACIS PENSAR, EN AQUESTES FOTESES!!!

  4. Tomàs ha dit:

    Quin luxe, he vist una finestra per on s’ha colat la Montse Passional.

    Que vagi molt bé i que sigui tal i com pensaves o millor.

    • Montse ha dit:

      Sento decebre’t novament, però he tornar amb la veu intacta. De fet, vaig sortir amb les celles arrufades. Ep, que ningú no em malinterpreti: el concert em va agradar molt i la posada en escena em va semblar molt escaient. El que em va deixar trasbalsada va ser que vaig sentir el missatge de The wall viu com el primer dia. És això el que toca? Sentir la il·lusió de creure que ha caigut un mur mentre a la teva esquena ja se’n construeix un d’altre?

  5. MadeByMiki ha dit:

    Que ho gaudeixis, soc una mica anti velles glòries però entenc la teva devoció.

    • Montse ha dit:

      Gràcies. Sí, el vaig gaudir i el vaig patir. Mentre projectaven els avions que bombardejaven amb símbols de la mitja lluna, l’estrella de David, el dòlar, i la petxina de la Shell vaig pensar si la posada en escena no l’haurieu fet entre la Kuka i tu.

  6. Kuka ha dit:

    Montse, Pink Floyd – tot i que sigui un vell pensament que no hem sabut transformar en realitat – és la meva màxima musical encara: we don’t need no education! =:o) Pots creure que no he coincidit mai amb cap concert per les ciutats on he estat!?

    PS Miki (i ara que no ens sent ningú!)! No volíem confessar que ens vam encarregar de fer la posta en escena entre tu i jo però, ja vens, la Montse ens ha enxampat. És més llesta aquesta noia!

    • Montse ha dit:

      És que et bellugues massa i quan tu hi vas ells en tornen, quan tu entres ells surten… si et quedessis quieta en un lloc resultaria més fàcil (no em facis cas, és pura enveja perquè jo no sempre sempre seeeeeeeempre sóc al mateix lloc).

      Ahà! ho sabia! 😀

  7. Reflexionem-hi ha dit:

    We don’t need no education!! Pa para, pa, pa, pa para, pa, pa… Jo jugava amb el “vinil” (és que em sona molt cutre, volia dir amb el DISC) de The Wall i amb molts altres que tenien els meus germans! Les portades que més m’agradaven no eren les de Pink Floyd però què hi farem (oh, és que les de Kiss són brutals, almenys per una nena… però quina cara fan realment??).

    Ara els de la meva generació almenys els ha de sonar Money, que surt a les pelis del Ocean’s (no sé si 11, 12, 13…): http://www.youtube.com/watch?v=JkhX5W7JoWI&feature=related

    Quan sona música de l’era dels meus germans a les discoteques (cosa que passa poc, però passa) em trobo sola i emocionada ballant amb el DJ i algun cincuentón que s’ha colat! M’agrada especialment aquesta (ja, que anava de Pink Floyd, oi, doncs mira, jo me’n vaig per les branques…!): http://www.youtube.com/watch?v=VsnA0ix9hZU

    Ah, i els meus germans també hi van ser al Sant Jordi!!

    • Montse ha dit:

      Espero que s’ho passessin tan bé com jo (vaig xalar de valent!). Totes les èpoques donen grans artistes, però és que els dels 80 i el 90 van ser BRU-TALS!!! (pel meu gust, és clar)

  8. Rosaura ha dit:

    Ostres Montse, tanco els ulls i no t’imagino cridant com una boja en un concert! Ens has de fer la crònica 🙂

    • Montse ha dit:

      Ui, cridant com una boja i udolant com una lloba! 😉

      És que tu i jo només hem coincidit en un concert que no es prestava a aquestes manifestacions. Hauriem de tornar-hi, però amb un context més “canyeru”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: