Sobretot no ho facis, eh!

El mes de març de l’any 1986 va ser per a mi un d’aquells en què es produeix una irrepetible confluència astronòmica. En quinze dies em va passar de tot: em van presentar al que uns anys més tard seria el meu marit, va néixer el meu primer nebot (i vaig encetar una faceta de malcriadora sense treva), vaig aprovar el carnet de conduir (com dic jo, als 18 anys i hores) i vaig votar per primera vegada.

Decididament, els astres em van marcar i em sembla que aquest primer “OTAN NO!” en una votació consultiva i no vinculant va ser el primer indici de la meva tendència natural a nedar contracorrent. Què hi farem!, potser són tots els altres els que neden al revés 😉

Curiosament, des d’aquell moment vaig quedar immunitzada i ja mai m’he frustrat perquè la meva tria no sigui la guanyadora, he ignorat les campanyes de “vot útil” (si és la meva opinió, què hi pot haver de més útil que manifestar-la!) i puc dir que tot i les múltiples imperfeccions del sistema democràtic estic convençuda que és la menys dolenta de les possibles opcions.

Per cert, la definició segons el diccionari: DEMOCRÀCIA Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu. Ep, això vol dir que el joc és nostre? Doncs si el joc és nostre, nosaltres en podem reescriure les regles.

Anuncis

24 Responses to Sobretot no ho facis, eh!

  1. Quadern de mots ha dit:

    Ostres, veig que no sóc la única que és del club dels frustrats. Si, els que votem el que votem sempre perdem.
    Al poble on visc ja em votat.
    No havia vist el video i, primer m’he espantat, però les cares no enganyen.
    Fins aviat.

    • Montse ha dit:

      Potser pensar com la majoria és més descansat, però de ben segur que ha de ser moltíssim més avorrit.

      Sempre podem dir com en Walter Lippmann que “Allà on tothom pensa igual, ningú no pensa gaire” i que per tant aportem un interessant contrapunt a les tendències generals. Crec que en som una immensa minoria. 😉

      Ja veurem com reacciona el meu poble (Gavà). En realitat no espero grans coses… però ja en tinc ganes!

  2. Kuka ha dit:

    Montse, m’etiquetareu de bleda perduda si dic que he vist el vídeo tres vegades i que he plorat!? D’acord, sempre em passa el mateix amb el tema de la democràcia (perdó, amb el tema de la FALTA de democràcia). Suposo que és conseqüència de haver viscut anys de dictadura, seguit d’anys de (pseudo)democràcia re-seguits d’aquests actuals anys de post-democràcia. Tot per partida doble: a Brasil i a Espanya. Mentrestant, sento que Catalunya no s’acabi de despertar per la Restauració de la Independència…

    • Tomàs ha dit:

      Kuka, Catalunya no s’ha despertat encara, però potser ja ha sonat el despertador i ha posat un peu al terra per llevar-se.

      • Kuka ha dit:

        Tomàs, m’ha encantat aquesta analogia teva! Confesso vaig veure el peu a terra el 10J, però quantes i quantes vegades ja ha sonat el despertador!? Potser és que soc massa exigent amb mi mateix i pretenc que els demés també ho siguin: normalment, poso el despertador només per seguretat i em llevo dos o tres minuts abans de que soni… fins i tot últimament, que vaig de bòlit, tot just sona, em llevo.

      • Montse ha dit:

        Potser no és un problema de mandra, sinó de fe. De manca de fe. Els límits més insalvables són els que ens autoimposem (tant si parlem d’individus com de col·lectius) i ara per ara encara hi ha molta gent que pensa que això no és viable… però també cada cop més que pensa que per què no.

  3. Tomàs ha dit:

    Soc de l’opinió que aquestes votacions són molt i molt importants. Ho crec de veritat. Ho són per a nosaltres i són per als demés (d’altre manera no es preocuparien tant pel tema).

    Vull ser optimista. No necessariament amb aquestes votacions. Crec que en part ja s’ha guanyat molt. Des de fa un temps s’hi parla als medis, al metro i al cafè.

    El procés ja ha començat. Això té bona pinta.

    Encara hi ha centenars de milers de persones que han de donar el pas. Fa uns pocs mesos n’eren molt més….i anem restant.

    • Montse ha dit:

      Ei, per una vegada estem d’acord? Fantàstic, però que això no es repeteixi, eh! 😀

      Crec que sí, que només el fet de plantejar-ho, de voler expressar aquest desig, ja és un indici. I no serà avui, ni demà, però em ve al cap la frase que vaig triar per al bloc: “La caminada més llarga comença amb un pas”. Fem-lo!

  4. MadeByMiki ha dit:

    Com a campanya de màrqueting és brillant, gairebé me’n he oblidat del patètic desgavell de les consultes populars…

    • Montse ha dit:

      Qui sap, Miki, potser és això el que toca: les primeres passes d’una criatura són molt maldestres. Potser cal fer les coses malament per aprendre dels errors i millorar després.

      Oi que sí, que l’anunci és una passada? A mi és que em fiblen l’esperit de contradicció i ja em tenen.

  5. Pons ha dit:

    En la meva ciutat ja vam votar, i bé, dintre del que cap podria haver sortit pitjor xD A veure que fareu els de bcn…

    • Montse ha dit:

      Els de Barcelona… tinc dubtes i els del meu poble… encara en tinc més, de dubtes. Tot pot ser que el dia 11 hagi de canviar la cuereta per un estruç (per allò d’amagar el cap sota terra) 😦

  6. Reflexionem-hi ha dit:

    Aviam si s’aclareixen, vota, no votis!! HAHA, boníssim l’anunci, no l’avia vist i això que jo el 10 d’abril seré tot el sant dia en una mesa!

    • Montse ha dit:

      Ep, aquests publicistes han fet algun curs dels vostres i els ha quedat claríssim que quan cal preparar un text argumentatiu cal anar ben servit de contraarguments (hahaha!).

      Seràs en una mesa? Ei, volem post, volem post!!! 😀

      • Reflexionem-hi ha dit:

        Ja te’l puc escriure ara:

        Avui m’he passat tot el dia assaguda en una taula. Han vingut quatre pijos a fer-nos fotos per ensenyar-nos als seus amics com a curiositat. En veure els pijos sortir de l’institut amb càmeres també s’hi han passat uns quants turistes que no entenien res. Cap al tard ha vingut una iaia a votar “NO” perquè segons ella, tot i que se sent molt catalana, Catalunya no podrà tirar endavant tota sola. Jo li dic que ara tira tota sola per ella i pels països veïns, però concloc dient que el que és important és el fet de votar. Quan falten cinc minuts arriba tota la meva família, amb els nens, i voten. El recompte de vots el fem en cinc minuts i cap a casa, que demà és dia de feina.

        (Sincerament, espero que difereixi molt de la realitat aquesta pesimista previsió…)

      • Montse ha dit:

        Noooooo, aquesta versió fruit d’un malson producte d’un empatx de crema feta amb ous covarots noooooo! (ui, que barroca).

        No cridis el mal temps, dóna. A més a més, jo sóc una mica tossuda i aquest avanç no m’omple, per tant reitero que VOLEM UN POST, VOLEM UN POST, VOLEM UN POST!!!

  7. Marta ha dit:

    El vídeo és, si més no, original. Jo m’espero al 10 d’abril, a votar, per veure si hi trobo més ambient, i espero que hi hagi força participació!

  8. Jaume ha dit:

    Com la majoria de la parròquia, l’anunci m’ha descol·locat. D’entrada, no entenia gens. Fa gràcia perquè n’hi ha uns quants que són tan barcelonins i barcelonines com jo. Quina fotesa, oi!

    Nosaltres vam ser els dels municipis de la segona tongada. Evidentment, va guanyar per majoria el vot afirmatiu.

    Compto que temps al temps. I malgrat els resultats, s’ha de votar per expressar l’opinió. Jo ja preparo el meu referèndum per proclamar la meva república independent, patrocinat per Ikea.

    • Montse ha dit:

      Apa, no em crec que l’inventor del contraargument s’hagi deixat despistar. Pel que fa als barcelonins poc genuïns, imagino que el 10A tindrà tantes mirades posades a sobre que cal tirar de tota l’artilleria per engrescar el personal.

      A casa ja la tenim declarada: és una república democràtica. De fet, els nens ho tenen força clar i saben que tenen dret a veu… però fins que no siguin considerablement més grans no tindran vot. I res de votar als 16 anys; de 21 cap amunt! (ai, a veure si m’ha sortit una república bananera? 😉 )

      • Jaume ha dit:

        Doncs a casa vivim sota una dictadura hormonal per partida doble. A vegades, mentre sopem em miro la dona i no goso a dir-li: “què hem fet malament?” De vegade em vénen ganes de pujar-me a la taula i entonar: “A les barricades”!!

        Per cert, on he de reclamar els drets d’autor de la contraargumentació, però és un recurs més vell que l’anar a peu. Digue’ls-ho als grecs!

      • Montse ha dit:

        Va, home, ànims! Pensa que si tots dos estan a hores d’ara en plena efervescència adolescent, també l’acabaran alhora i de cop i volta et sentiràs vivint en el paradís de l’harmonia i el bon rotllo. El que passa a casa és que de moment la màxima aspiració del gran és que el deixin jugar 25 hores al dia al Battlefield i això té una negociació molt fàcil i curta: NO! D’aquí a no gaire ja et preguntaré per la marca de til·la que gastes 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: