Dia mundial de la poesia

No us espanteu. Encara que avui encetem la primavera i ho celebrem amb el dia mundial de la poesia, no tindré pas la gosadia de penjar un poema de la meva collita. Primer perquè no en tinc cap i segon perquè sóc conscient que si ho intentés no aniria més enllà d’embastar un parell de rodolins.

Però no vull que les meves limitacions em deixin sense celebrar un dia bell; així doncs, agafo en préstec una d’en Llach que fa dies que em volta pel cap. La lletra i la música són seves; el sentiment (que n’és d’intuïtiu en Lluís) meu. Molt meu. Amb el permís de l’autor, us el dedico perquè tan sovint em feu sentir gelosa i enlluernada i contenta. Una abraçada virtual!

Si arribeu en la vida
més lluny d’on pugui arribar,
moriré molt gelós
del que m’hàgiu avançat,
que no em sabré resignar
a no ser el millor vianant,
l’atleta més fornit
i el més frondós amant.

I no em vulgueu consolar,
només digueu-me, si de cas,
tot allò que hàgiu vist
i jo no podré mirar:
la fondària dels rius
que els meus peus no mullaran,
la fragància del cos que no podré estimar,
la immensitat d’un cel
en el qual mai no he volat,
les espurnes d’un foc
que no m’hauran cremat,
les barques que a la mar
no podré amarinar.

No em doneu consol,
no em sabré consolar.

I perquè sé que vosaltres
anireu més lluny que jo,
estic gelós i content,
molt gelós i content
de la sort que heu tingut,
de la sort que tindreu,
que tanmateix sé que mai
no he estat fornit atleta,
ni tan sols digne amant,
només un vianant.

Advertisements

15 Responses to Dia mundial de la poesia

  1. Kuka ha dit:

    Com sempre, la Montse és fantàstica! =:o) Ben recordat, el dia, el post i la poesia. Per il·lustrar, triaria Ítaca, de Konstantínos Kaváfis. Peró, degut a una peli que vaig veure ahir, el que em ronda pel cap avui és: “But I, being poor, have only my dreams. I have spread my dreams under your feet. Tread softly because you tread on my dreams (He wishes for the cloth of heaven, W. B. Yeats).”

    • Montse ha dit:

      Kuka, moltes gràcies per aquesta bellíssima imatge. Vivim immersos en un món tan materialista que pensar en algú posant els seus somnis per catifa resulta balsàmic (però ho direm fluixet, que després ens “acusaran” de ser romàntiques i somniadores i avui en dia això està molt mal vist 😉 ).

      Una abraçada transatlàntica!

  2. Tomàs ha dit:

    Bon gust Montse.

    No soc massa de poesia, malgrat de vegades m’hi he esforçat, però sempre acabo deixant-la en un segon terme. Imagino que és que en el fons no m’agrada massa.

    La cançó que has escollit, la lletra i la interpretació molt i molt bones. M’agrada molt en Llach, sempre he pensat que no està o ha estat prou valorat.

    No faré comentaris sobre el que heu parlat la Kuka i tu. No vull trencar aquest oasi de pau que persegueixo, malgrat no tinc facilitats. Lluitaré però.

    • Montse ha dit:

      El meu problema amb la poesia és que sóc massa lineal i si em volen dir una cosa donant excessives voltes o fent servir moltes figures em perdo i l’esforç que he d’emprar per seguir el fil em deixa desmanegada. Sóc limitadeta, què hi farem 😦 Això sí, quan en trobo alguna de facileta o que aconsegueixo treure’n l’entrellat, em colpeix.

      D’allò… gràcies pels esforços titànics i sobrehumans que fas per no deixar-me anar que sóc una bleda assolellada. És un detall que t’honra.

  3. Pons ha dit:

    Jo no soc gens de poesia, però aquesta… aquesta… per què enganyar-te? tampoc xD

    • Montse ha dit:

      I ara, Pons, cap problema. Aquest és un espai on tots ens podem manifestar amb plena llibertat i sense embuts!

      (Sisplau, algú sap com es fa un nino que faci llangotes o algun gest lleig? És que en Pons diu que no li agrada en Llach! Aaaag!)

  4. […] Vivim immersos en un món tan materialista que pensar en algú posant els seus somnis per catifa resulta balsàmic (Montse) […]

  5. Marta ha dit:

    Ufff, com m’agrada i commou sempre que la sento, aquesta cançó! Una abraçada virtual per a tu també, Montse! 🙂

    • Montse ha dit:

      Gràcies, Marta. És un tema que em toca la fibra perquè el talent dels altres em fa caure en el pecat de l’enveja sana (la que no és sana no, eh!). Ens llegim!

  6. MadeByMiki ha dit:

    Soc un veritable fan de Lluís Llach, l’he vist un munt de vegades en directe. La lletra de la cançó és preciosa com sempre.

    Tens resposta al meu blog 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: