Minicontes de la llàntia (2) Capítol I

Feia més de trenta anys que no entrava a la casa, però l’olor del llorer em va retornar amb una claredat increïble les imatges d’aquella època. Aquells interminables estius a casa de la padrina, dies de riures, corredisses, bicicleta i esgarrinxada al genoll; aquell temps en què les ferides deixaven de fer mal en desaparèixer amorosament cobertes per un petó, una gasa i dues tires d’esparadrap.

Vaig obrir de bat a bat les finestres brutes i enteranyinades. Els rajos del sol de ponent es van escolar per tota la cuina i la van tenyir de color sèpia. Era com mirar una foto antiga, terrosa, gastada. Tot estava tal com ho recordava: a la dreta de la llar de foc, el balancí on es gronxava l’avi; enmig de la cuina, la taula amb les sis cadires de boga; sota de la finestra, la pica de marbre escrostonada.

L’armari del rebost, pintat d’un blau ja descolorit, tenia un vidre trencat. M’hi vaig acostar. El joc de cafè de l’àvia, de porcellana blanca i floretes desdibuixades, encara hi era. En un dels prestatges encara hi quedaven restes de la roba amb farbalans que la tieta hi posava -Fa més polit- deia. Fins i tot hi havia el porró i, al costat, una llàntia de coure coberta per una pàtina de pols i oblit.

La vaig reconèixer de seguida; era la llàntia que la iaia encenia davant de la foto del pare, és a dir, del meu rebesavi. Se la va fer el dia abans de marxar cap a la guerra de cuba. Deia que volia deixar un record. Hom diria que pressentia alguna cosa perquè no en va tornar. Des que es va rebre la carta en què el donaven per desaparegut, la llàntia va cremar davant de la seva imatge dia i nit. La mare deia que era perquè pogués trobar el camí de tornada.

Perdoneu, però m’he encallat aquí. Tampoc no sabria dir si el problema és la manca d’idees o l’excés: se m’ha acudit un desenllaç esotèric, un de màgic, un d’absurd… i si segueixo pensant se m’acudiran més bestieses, hi podeu pujar de peus. Demostraria tenir massa barra si us pregunto per on us agradaria que seguís la història?

Advertisements

18 Responses to Minicontes de la llàntia (2) Capítol I

  1. Tomàs ha dit:

    Veig que amb el tema de la llàntia ens has fer un regat, com en el futbol. Ara la llàntia és el centre del que decideixis anar fent al seu voltant. Està bé el recurs. De fet hi ha altres llànties de les quals parlar encara.

    Sembla una història extreta d’un diari. Com si l’estesis llegint. Per tant jo la continuaria sense perdre el sentit original. El que passa és que si li veus més possibilitats de créixer si li dones un nou rumb, diguéssim màgic, endavant, però potser estaria bé tenir clar el final al qual vols arribar i a partir d’aquesta fita anar donant els tombs que vulguis.

    Quin rotllo t’he fotut. No l’esborro, ja està escrit.

    Nota: amb aquests posts no puc perdre punts. Bé, si més no en guanyaré. Què hi farem.

    • Montse ha dit:

      No he entès un borrall de què em vols dir. T’has plantejat mai dedicar-te a la política? Dones el perfil idoni 😀 Amb tot, això que dius del diari m’ha donat una nova idea; mira que si la llàntia és la pista per esbrinar què va passar realment amb el rebesavi. Mmm… les alternatives creixen!

      • Tomàs ha dit:

        No m’hauré explicat bé. El que volia dir és que la llàntia en el primer miniconte era una cosa i ara n’és una altra. No?

        Així i tot, des de l’abisme almenys he pogut aportar una nova idea.

        Estic en el bon camí.

        Per cert, veig el mapa progressant.

      • Montse ha dit:

        Crec que ara sí t’he entès. Efectivament, el leitmotiv ara és una llàntia i com es tracta només d’un objecte les possibilitats de desenvolupar històries al seu voltant són infinites. En el primer conte hi havia un component màgic que ara no té per què aparèixer… o sí, estic disposada a deixar-me influir per les vostres opinions. Estic molt encuriosida perquè ara mateix no sé per on seguirà (de fet, potser hauria d’estar amoïnada perquè se suposa que l’he d’acabar jo 😦 )

        El mapa és divertit, però no sé si gaire fiable, a alguns us situa en uns punt de la geografia de la pell de brau que no me’ls crec (o és que viatgeu molt?).

  2. Pons ha dit:

    Posa-hi sexe, els sexe sempre ven

    • Montse ha dit:

      Home, sí, vendre segur que ven, però en principi no tenia la intenció de deixar d’escriure coses aptes per a tots els públics. Amb tot, potser sí que l’avi va anar a Cuba i va desaparèixer… però no per a tothom. A veure si el rebesavi ens ha sortit una mica baliga-balaga! (ja se sap, el carib, les caribenyes, el rom…). Les alternatives segueixen creixent!

  3. Quadern de mots ha dit:

    Jo l’acabaria amb un misteri, d’aquells d’abans, tendres i suaus, però una mica absurds. El meu avi també va anar a Cuba, ell va tornar però, i sí no ho hagués fet? Si allà hagués trobat el què aquí no havia ni somiat? … Una carta en seria el testimoni, però hi ha cartes que no arriben mai… i aleshores…la llàntia…
    Fins aviat

    • Montse ha dit:

      Misteri! És el que més m’agrada trobar quan busco una lectura lleugera. M’ho passo d’allò més bé intentant avançar-me a la trama… també he de dir que gairebé mai no l’endevino, però això no em desencoratja pas.

      M’agrada la idea de trobar pistes amagades que ningú no ha sabut veure. Qui sap si la llàntia té una inscripció, o potser la foto… CONTINUARÀ 😉

  4. Reflexionem-hi ha dit:

    L’avi viu a dins de la llàntia, i el més fotut és que l’àvia ho sap. No va voler acceptar que ell, per salvar la vida, es fes Geni, i per això només el deixava sortir de tant en tant quan ella era sola a casa. El desig que li demanava era sovint una abraçada.

    Això ho descobrirem quan ella li tregui la pols… li ho explicarà el seu rebesavi, que tot i els cabells llargs i la cua de cavall té la mateixa cara que a la foto!!

    M’ha encantat col·laborar en una obra teva! 🙂

    • Montse ha dit:

      Maria, em deixes glaçada!!! Tret que l’àvia sí que ho acceptava i algun altre detall, aquest era un dels meus possibles desenllaços.

      Que foooooort. En què més coincidim? Ets Capricorn? Tens els ulls verds? T’agraden els gossos? I el gelat de llet merengada amb molta canyella?

      • Reflexionem-hi ha dit:

        No t’espantis, Montse, tinc una càmera implantada al teu cervell!! Haha, és broma, no sé, mentre ho llegia veia claríssim que acabaria així, potser és que tu ho tenies clar i s’entreveia.

        I les respostes són NO a tot: peixos, marrons, gens, ecs!!!

      • Montse ha dit:

        Ooooh, i jo que pensava que hi havia una sintonia sense precedents i el que passa és que em veus venir d’una hora lluny 😦

  5. Kuka ha dit:

    Hum… el meu suggeriment és: deixa’l com està; i comença un capítol nou! Descrius sentits (l’olor, el primer!), és un conte de percepció; deixar-lo obert és deixar una porta oberta per tal de que el lector gaudeixi dels seus sentits, de la seva memòria. Porta’ns de passeig per la casa en el proper capítol, i per altres racons de les nostres memòries, i sentits! A veure que trobarem… sorpreses!

    • Montse ha dit:

      Oh, és que el món de les olors és tan evocador! Prenc nota dels teus ingredients per a la recepta: un polsim de melangia i un farcellet de sensacions 🙂

  6. samox ha dit:

    després de llegir els comentaris, crec que si tenies excés d’idees a hores d’ara deus tenir un empatx! hem embolicat la troca i a més a més subscric lo del sexe! Per cert t’he trobat al bloc “Mosaic” de Tomàs. I t’he disfrutat

    • Montse ha dit:

      Uf, ja ho pots ben dir! Em sembla que si agafo tots els suggeriments i els poso a la batedora trobaré la fórmula perfecta per a fer-vos descontents a tots; us posaré d’acord en què “Ui, no, això no és el que esperava” Bé, d’aquí a dos o tres dies penjo el desenllaç i que sigui el que déu vulgui (marxaran tots els visitants i no tornaran mai més?) 😦

      Per cert, acabo de passar per casa teva (vostra) i trobo que és un bloc boníssim. M’havia promès a mi mateixa no seguir-ne cap d’altre perquè ja no em queden hores, però m’has (heu) fet trencar la promesa.

      Anoto el teu suggeriment (com sou els del Delta, eh! La primera vegada que entres aquí i ja demanes unes coses…) BENVINGUT!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: