Ni una més!

I de què serveixen les paraules si ningú no m’entén! -va cridar tan fort com va poder. Es va jurar que aquests serien els seus darrers mots; mai més no parlaria, n’estava tip. Els amics, la família, els companys de feina, ningú no va entendre el seu mutisme sobtat. El van fer anar a un metge i fins i tot a un bruixot, però ell seguia ferm en el silenci: no estava malalt, estava decebut. De mica en mica, però, tothom s’hi va acostumar i el van deixar tranquil. Ell, mentrestant, com que ja no parlava va començar a fer una cosa que poca gent feia: escoltar les paraules dels altres. Fins i tot va fer una cosa impensable: escoltar-ne els silencis.

Va arribar el dia, però, en què es va reconciliar amb els mots. Mai més no va tornar a parlar, perquè ell era un home d’honor, però va començar a escriure. De la seva ploma, lentament, van començar a sorgir els crits muts de les boques silenciades, les frases ofegades per la tristesa, les idees assessinades per la por. Hi va haver qui afirmà que era un il·lús, hi va haver qui replicà que era un pesat, hi va haver qui l’anomenà poeta.

Anuncis

22 Responses to Ni una més!

  1. MadeByMiki ha dit:

    Segur que seria un bon poeta, cal estimar molt les paraules per deixar de parlar.

  2. puricatala ha dit:

    A vegades m’agradaria fer el mateix, però jo no puc. Les dones necessiten parlar. Suposo que és degut als anys que hem patit de repressió i submissió. Si no que s’ho preguntin a les dones que viuen en països musulmans con dictadures religioses. La vida de les quals depen de un home; ja sigui el pare, el germà o el seu marit.

    • Montse ha dit:

      També sembla que per qüestions d’estructura cerebral tenim més desenvolupada l’aptitud per al llenguatge i la comunicació. Sigui com sigui, no callis mai que de no dir les coses no se’n treu res. De fet, el nostre protagonista es nega a tornar a parlar, però en el fons no renuncia a comunicar-se. És vital!

  3. Reflexionem-hi ha dit:

    Uish uish, una gram de pesimisme i tres tonelades de bellesa! BRAVO. Llàstima que em costi tant la poesia…!

    • Montse ha dit:

      Moltes gràcies, celebro que t’hagi agradat. El vaig embastar fa un munt de setmanes, un dia que estava empipada com una mona, però com que les emprenyamentes em duren tan poc el vaig deixar arraconat als esborranys sense saber com acabar-lo.

  4. Kuka ha dit:

    Wow, fantàstic, fantàstic, fantàsic!! Bravo, Montse! =:o)

    De vegades, se m’acut fer això però torno i torno.

    Recordo el silenci de la protagonista de la Casa de los Espíritos, recordo el silenci del meu pare, recordo un senyor (a Palau de Plegamans) que fa 72 anys que es recusa a pronunciar qualsevol mot en castellà… Com els admiro!

    • Montse ha dit:

      Gràcies! 😀 És que la comunicació de vegades ens dóna tants disgustos… però també ens dóna tantes alegries! I l’expressió sempre troba una via: si la conversa és difícil o impossible pots trobar el camí reposat dels textos (encara que sigui via internet, oi? 😉 )

  5. Kuka ha dit:

    Veus!? No callo. Perdó. Torno a estar per aquí: havia descuidat de donar-te les gràcies per Minimàlia:

    “Senten sense entendre i semblen sords. Se’ls pot aplicar el proverbi: hi són com si no hi fossin (Heràclit, ~ 544 – ~ 483).”

    • Montse ha dit:

      Kuka, t’ho demano fermament: no callis! (hahaha)
      Celebro que t’hagi agradat l’enllaç; tenen molt bon gust a l’hora de triar les cites i és ben curiós comprovar de quina manera frases que fa segles que es van pronunciar segueixen ben vigents.

  6. Tomàs ha dit:

    Part 1. Conya:
    Havia de ser un home? És clar, per allò de que ells no saben fer dues coses a la vegada.

    Veig que t’ha instal•lat un mapa. Fa poc? No m’hi havia fixat. És clar, si miro els posts no puc també fer una segona cosa. És clar!

    Part 2. Pitjor:
    Hola Montse. Tens una gran i bonica capacitat de sintetitzar els relats i condensar les idees. Malgrat en aquest punt i per aquesta vegada en Jaume t’ha superat.

    No soc massa de poesia, malgrat n’he llegit però normalment no em surt anar a buscar un llibre de poesia.

    M’ha agradat molt.

    Nota: he pensat que classificant les entrades puc aclarir més el que dic i temperar el teu ànim cap a mi. Un cop restablerta una certa normalitat, em preocuparé en anar guanyant punts.

    • Montse ha dit:

      Mmm… anem a pams:

      Part 1: I si el protagonista fos femení, sens dubte hauries afirmat que el conte pertanyia al gènere de la ciència-ficció, perquè una dona sense parlar és IM-PEN-SA-BLE (si vols ho pots negar, però de ben segur que t’ha passat pel cap).

      Això del mapa, ho vaig veure en un bloc molt txulo i me’l vaig copiar 😉 encara que m’agradaria saber fins a quin punt les dades geogràfiques són fiables.

      Part 2: No dubtis ni per un moment que el Jaume, amb una mà lligada a l’esquena, em pot superar en qualsevol cosa i això és una cosa que m’enorgulleix.

      Ehem, jo tampoc no sóc de poesia. Em costa molt d’entendre. El que sí que em tempta és la forma poètica d’escriure la prosa d’alguns autors.

      Nota: Així doncs, creus que perquè t’entengui cal que em facis un esquema? I que tinc l’ànim destemperat?

      Molt bé, i ara què se suposa que hauria de fer amb tu? T’envio a un curs d’assertivitat o a la cadira de pensar?

      • Tomàs ha dit:

        M’ha encantat el darrer paràgraf. Hi ha un no sé què de contenció, perquè m’ha semblat interpretar que la teva opció mental ja està presa, i en canvi a l’hora de posar-ho negre sobre blanc la teva part racional et porta a maquillar el missatge.

        Ja veig que hauré de portar-me Molt millor per poder gaudir d’alguna treva.

        Encara que no sé si podré. Seria molt avorrit.

        I no, no crec que tinguis l’ànim destemperat…

      • Montse ha dit:

        Gràcies per aquest comentari: exemplifica perfectament el post pel que fa a la complexitat de la comunicació.

  7. Sens dubte a vegades es millor callar i semblar ximple que obrir la boca i confirmar la sospita!

  8. rramosr ha dit:

    I have face many moments in life where silence was the only possible ting to be done…pure poetry my new friend…
    Ronaldo

    • Montse ha dit:

      I és que un silenci pot ser tan eloqüent! De vegades més que les paraules.

      Em sento molt afalagada per la teva visita. Espero que el traductor funcioni correctament, però si hi ha alguna cosa que no s’acaba d’entendre no dubtis a preguntar-m’ho.

      M’agrada molt comprovar que els dos costats de l’Atlàntic només estan separats per un “click”.

      Benvingut, Ronaldo! 😀

  9. Marta ha dit:

    Molt bonic, Montse! M’ha agradat molt! 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: