A Betlem! (principi feliç)

I ara direu: guaita, aquesta ximpleta s’ha tornat a equivocar i, després de tants posts parlant del mateix, enlloc de final va i escriu principi. No, no,  he dit el que volia dir i tinc arguments per defençar-ho:

En primer lloc, es tracta d’un naixement, ergo principi.

En segon lloc, si busquem felicitat la trobarem amb més facilitat en els principis que en els finals. Els inicis sempre tenen un component d’il·lusió que de vegades es manté fins al final… i de vegades no, per tant és més senzill trobar sentiments positius i esperançadors quan encetem un projecte que no pas quan l’hem acabat i el temps ens ha de dir si hem tingut èxit o hem fet llufa.

En tercer lloc, avui és la nit de reis i em ve de gust aparcar una miqueta el jo adult i deixar que el jo criatura es pugui esplaiar. Necessito oxígen. Demà ja em tornarà la visió crítica: reprendré la cerca del delicat equilibri entre mantenir els peus a terra i el cap és als núvols, les coses no seran blanques ni negres sinó que tornaran a tenir una complicada gamma inacabable de grisos, veuré les festes nadalenques com un festival del consumisme, diré que la religió és una reinterpretació abominable del missatge primigeni i que la monarquia és un anacronisme absurd.

Però avui no. Avui vull tornar a pensar que el món és senzill, creure que els dolents tindran carbó i els bons una bicicleta, entendrir-me amb les cartes de paraules rectes en rengles torts, veure el neguit en els ulls infantils quan s’acosten al patge que els recull la carta, recordar les papallones que em voltejaven l’estómac quan veia aquells mags de barbes imponents i redescobrir que l’espectacle de la cavalcada no és enmig del carrer sinó en les carones d’ulls sorpresos.

Així doncs, l’últim conte de la sèrie no té sorpreses, ni errors, ni improvisacions, ni extraterrestres, ni protagonistes alternatius, ni monstres, ni idees esbojarrades, ni res de res. Per no tenir, no té ni text. Només té això: la il·lusió d’un principi feliç.

Anuncis

17 Responses to A Betlem! (principi feliç)

  1. Tomàs ha dit:

    Oh, quanta tendresa…que t’ha passat? T’has empassat un angelet de l’amor?

    Bé, no vull espifiar-te el post. Seré bo.

    És bona idea deixar aparcades totes aquelles coses que no ens deixen ser “petits”.

    El més maco dels dia de demà són les carones que se’ls hi posa als petits quan veuen, obren i traginen paquets.

    Això és una treva. Abaixar les defenses és perillós, però també és meravellós.

    T’has portat bé com a dona o no? Ho dic pel que et portaran.

    Nota: en el teu post, potser, traspua en un moment el teu subconscient quan dius que als bons els portaran una bicicleta. Tots sabem que als 7 anys te’n varen portar una, llavors que ens estàs volent fer creure, que ets bona sempre?

    • montsellado ha dit:

      I tant que és perillós abaixar la guàrdia (i sinó ja estàs tu per recordar-ho, oi?), el que passa és que per a algú amb una tendència irracional a creure en la bondat humana, això d’estar sempre alerta representa un exercici tan extenuant que de tant en tant és vital fer un parèntesi.

      El subconscient bé de salut, gràcies. La bici surt perquè és el que toca posar quan algú de la meva quinta fa una recessió -era el regal “estrella”!- Si el post l’haguessin escrit els meus fills, de ben segur haurien esmentat una Play-3.

      El que m’encurioseix és el teu conscient, perquè si bé es cert que mai m’amago els anys que tinc no sé com t’ho has fet per encertar l’edat que tenia l’any 1976.

      • Tomàs ha dit:

        És tal el nivell d’empatia al que he arribat en llegir els teus relats i altres entrades que tinc visions, i en una d’aquestes ho vaig veure.

        No m’ho facis explicat tot!

        Que et portin carbó de color rosa que és l’adient pel teu actual estat de fada madrina (bona).

      • montsellado ha dit:

        Perquè ja havia enviat l’email a en Baltasar, que si no li demano una bola de cristall com la teva!

  2. madebymiki ha dit:

    Si els Reis portessin el que molts es mereixen… no hi hauria prou carbó a tot el món. Me’n oblidaré i aquesta nit aniré cap a Igualada on els Reis segueixen sent màgics de debò.

    Molt de carbó per a tothom!, que l’electra (a altres bandes li diuen electricitat…) ja és massa cara!

    • montsellado ha dit:

      Ui si hi hagués justícia! Però com dius, oblidem-ho (només per un dia, eh). I efectivament: si porten carbó, l’aprofitarem per l’estufa 😉

    • Reflexionem-hi ha dit:

      Quina gràcia! El meu cunyat és d’Igualada i tot i que viu fora fa anys cada nit de Reis es cobreix de negre i exerceix de patge… Els nens igualadins no es deuen poder creure la veritat! “Però si entren per la finestra, papa!!”

      Montse, perdona per l’okupació, és que no sabia què comentar-te a tu… :S (que no apugis la guàrdia, que va bé viure el “hippie way”)

  3. Jaume ha dit:

    A mi també m’hauria agradat escriure aquesta tarda una carta als Reis, però se m’ha covat l’arròs.

    Bons Reis!

  4. Oriol López ha dit:

    I si els bons tenen carbó, que almenys sigui del de sucre, que és tan bo!

    Oriol López

    • montsellado ha dit:

      Ei, quina casualitat, justament fa un parell de dies vaig aterrar a la teva mediterrània i vaig llegir el teu article. Em sembla que us hauré de demanar a tots plegats que feu el favor de deixar d’escriure tan bé, perquè no sé pas com ho faré per seguir-vos! 😉

      Moltes gràcies per la visita i per comentar. Benvingut!

  5. PURI ha dit:

    A veure si aquest començament feliç s’allarga per l’any que acabem de començar. Ho dit perquè a partir de dilluns les coses ja no seran tan boniques. Les notícies s’encarreguen de cop, sense preguntar si estem preparats per deixar aquest estat de felicitat absurd que ens agafa en aquestes festes, de posar-nos al nostre lloc.

    • montsellado ha dit:

      Estic absolutament convençuda que… no. Però és millor una mica de felicitat autèntica (alguna alegria haurem de tenir de tant en tant, dona!) que no pas aquesta felicitat nadalenca que com molt bé dius és absurda i postissa (ergo falsa).

      Ai, per acabar de reblar el clau a mi les vacances em senten fatal perquè enlloc de carregar-me les piles el que em provoquen és fer-me oblidar la tirania del despertador i anar “a cop de pito” i després em costa molt reprendre el ritme. Quina mandra! 😦

  6. Sens dubte no se m’ocorre una millor forma d’acabar aquesta saga literària que amb frankie goes to hollywood!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: