A Betlem! (4)

Van arribar arrossegant els peus, amb la roba esparracada i explicant inconnexament una ensopegada amb uns lladres. Els pares de la criatura no van entendre res de res, però se’n van compadir i els oferiren aixopluc. Van compartir amb els grans monarques sopa d’all, pa negre i formatge, i van dormir plegats vora el caliu del ramat. L’endemà, una mica més refets de l’ensurt, la tríada reial va reiterar la seva voluntat d’obsequiar el nadó. Com que ja no els quedava res per regalar, es van oferir per convertir l’establia en un lloc confortable: en Melcior es va fer càrrec del bestiar, en Gaspar va deixar cada racó lliure de brutícia i teranyines i en Baltasar va ajudar el pare a fer un bressol. Quan es van acomiadar, els pares, entendrits per aquells rostres bruts i fatigats, els van fer notar que cap present no podia haver superat el que acabaven de fer: havien regalat el seu temps, esforç i afecte, i això res de material no ho pot superar.

Anuncis

15 Responses to A Betlem! (4)

  1. Jaume ha dit:

    En una paraula: col·laboracionisme (com sona malament, em ve al cap escenes de la II Guerra Mundial; i mira que n’arrriba a ser de bonic el significat).

    Predic fama blocaire com a minicontista per al proper any!! (m’han convidat a dues copes a la feina i em noto –i es nota– una mica piripi).

    • montsellado ha dit:

      Uf, això de col·laboracionisme té unes connotacions bèl·liques que no donen bon rotllo, no. Què et sembla si ho canviem per la paraula que a tu i a mi ens té el cor robat: cooperativisme.

      Això darrer és un brindis? Ep, m’hi afegeixo: VISGA ELS BLOGSSS I VISGA ELS BLOGAIRESSS! (hip!) 😀

  2. PURI ha dit:

    Jo,a aquests reis si que m’els portaria a casa meva,ja què a més a més de ser pràctics són molt tendres perquè regalar temps als altres diu molt al seu favor.Avui en dia és una cosa en desús, per no dir un miracle.

  3. Marta ha dit:

    Hahahaha, aquests reis, m’agraden! 😉

    • montsellado ha dit:

      Ui, t’imagines què representaria extrapolar aquesta tradició als nostres dies? En lloc de venir, deixar una cuineta i marxar, haurien de quedar-se uns dies, llegir contes a la canalla, ajudar-los a fer els deures i qui sap si confeccionar la cuineta amb materials de reciclatge. Mmm, em sembla que no hagués estat malament que ensopeguessin amb uns lladres… hahaha!

  4. Tomàs ha dit:

    Hola Montse!!!

    Què tendre. Set nota l’esperit Nadalenc en cada paraula del conte.

    És una versió Sostenible i molt Republicana, pròpia ICV. Enlloc dels regals bíblics, en aquí tenim la reialesa prestant el seu temps, fent treballs manuals més propis del “Pueblo Llano” (sempre he trobat aquesta expressió repugnant).

    Bé, que dir…estàs polititzant el conte. Què serà el següent? El nadó ja no serà el Rei de Reis? La Verge deixarà de ser-ho? El bo de sant Josep serà el pare biològic?

    Què penses carregar-t’ho tot o què?

    Esperem properes aventures. Ara bé, o rectifiques o envio els teus contes a Wikileaks i a la Sinde, que ja saps que els enviarà a EEUU per a que et pressionin per a que recondueixis de manera prudent el biaix Revisionista a que t’està portant la teva imaginació esquerrana i republicana. Ah, i si a més ets catalana, et faran que escriguis el conte també en castellà. No, no és suficient posar a disposició un traductor. No.

    Saps que m’ha agradat molt?

    • montsellado ha dit:

      Iepa!, tant se’m veu el llautó? En tot cas veig que t’han agradat aquests reis tan republicans (aquests sí que són “campechanos”, oi?). I sí, d’aquí a la nit de reis tinc la intenció de… noooo carregar-m’ho tot no, de proposar “versions alternatives”. De totes formes, tu que sempre vas buscant detalls escabrosos i una mica de marro, em temo que en quedaràs decebut. Mira, per compensar-t’ho faré una cosa: et dedico el proper “A Betlem”, el número 5. És el mínim que puc fer; poca broma, això de tenir comentaris d’una andròmina semiorgànica 😉

  5. Sophia Blasco ha dit:

    Allò que han fet junts amb l’atenció, el saber fer i l’esforç que han dedicat ha impactat en l’afecte, entre ells s’ha forjat un vincle nou i valuós.
    Els contes són uns bons mestres de vida.
    Gràcies per crear-lo!
    Bones Fetes!
    Sophia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: