A Betlem! (2)

Els monarques havien esgotat les provisions; brandaven lentament sobre els camells, cansats i assedegats, seguint el camí incert de l’estel.
– Companys -va dir en Gaspar-, això és desesperant, aquest desert sembla no tenir fi, però no defalliu perquè he tingut una premonició: aconseguirem el nostre objectiu, adorarem el fill de Déu i la nostra fita serà recordada d’aquí a 2010 anys en el POST NÚMERO CENT d’un bloc.
– Què és un post? -va preguntar en Melcior.
– I què és un bloc? -va inquirir en Baltassar.
– Us preocupa més saber què és un post i un bloc que no pas quan s’acabarà aquest punyeter desert? Nois, sou la repera!
Anuncis

17 Responses to A Betlem! (2)

  1. Tomàs ha dit:

    En primer lloc, Felicitats virtuals pel post 100!

    He llegit el post d’en Miki i en allà parlaves d’un aniversari, doncs Felicitats de nou! (si el motiu és aquest mateix, llavors dobles felicitats).

    Anem a Betlem:
    Però que passa aquí? Aquest Gaspar, que jo pensava fins ara que era un somiatruites, és en realitat el rerererebesavi d’en Rapel i la bruixa Lola.

    Crec que és més fàcil que tu arribis al post 1 milió (espero que en facis uns quants milions més, solament és una manera de parlar) que no pas aquests tres sapastres trobin l’elegit. L’haurien d’anar a buscar a la Moncloa i em sembla no segueixen aquest rumb.

    • montsellado ha dit:

      Efectivament, l’aniversari és aquest: el post número 100. Més que un aniversari és un miracle perquè l’objectiu d’aquest espai era penjar quatre o cinc articles d’opinió per practicar el català de cara a l’examen i para de comptar. Qui m’havia de dir que descobriria que escriure em diverteix! (i la veritat és que descobrir coses d’un mateix és ben desconcertant).

      Pel que fa a aquestes tres ànimes de càntir, molt em temo que encara els hauran de passar alguns incidents abans d’arribar… si és que hi arriben… potser no hi arriben… o potser sí…

  2. Reflexionem-hi ha dit:

    Hehehe, sí que eren mags, sí, almenys en Gaspar! FELICITAAATS! Que n’escriguis molts més!

    Per cert, moltes vegades hi ha un profe darrere de les inquietuds d’escriure. La meva va ser de castellà i fa… uns quants anyets, però sí, sempre he pensat que si algun cop publiqués res ella seria a la dedicatòria. Si no m’hagués “obligat” a escriure mai hauria descobert com n’és de divertit!

    • montsellado ha dit:

      Moltes gràcies! Que ens poguem llegir mútuament per molt de temps.

      La veritat és que tot plegat és prou curiós i de vegades em pregunto com ha anat tot plegat. Hauria escrit mai el post 100 si vosaltres no em mantinguéssiu engrescada amb els comentaris? Se m’hauria acudit mai de crear un bloc si el profe J no m’ho hagués dit? Hauria decidit donar-li vidilla si el profe À no m’hagués convidat fa temps a navegar per aquest món? Tot plegat un efecte papallona “comme il faut”.

      • Reflexionem-hi ha dit:

        Sí,sí, has tingut bons profes, i molt guapos! XD Doncs sí, els comentaris ajuden, però no ho són tot! A més, si no escriguessis com escrius t’asseguro que no en tindries cap… o almenys no de gent que no t’ha vist mai!

  3. Moltes felicitats!! Un copo has passat als 3 dígits tot va rodat! Ja estas consolidada!

  4. Marta ha dit:

    Ja en són cent? Enhorabona i per molts més! 🙂 I això dels microcontes pinta d’allò més bé!!!

    • montsellado ha dit:

      I sembla mentida que al principi em tremolés el dit que havia de pitjar el “publica” i que un cop penjat el post em sobrevingués sistemàticament un atac de pànic: I ara de què més podria parlar!… i sembla mentida que encara em passi exactament el mateix! 😉

      Pel que fa als microcontes, t’explico una confidència: de vegades, abans de penjar una cosa la llegeixo als de casa per veure què en pensen; ahir els vaig llegir uns quants esborranys que estic “cuinant” per a la saga “A Betlem!”… em van augurar que perdria tota l’audiència. Ara no sé si tinc uns crítics molt durs o molt sincers, però per si de cas tenen raó, prometo que el darrer el penjo el 5 de gener (a partir del 6 torna, si us plau, no m’abandonis!)

      • Marta ha dit:

        Hahahahaha, de ben segur que els crítics són massa durs! Jo els esperaré amb candeletes i em serviran per oxigenar-me una mica entre dinar familiar i dinar familiar. 🙂

  5. Jaume ha dit:

    Montse,

    Felicitats i que ens publiquis molt més posts!!

    Aquest és en dues paraules: IN-SUPERABLE.

    Em sento una mica padrí (o tiet, que em titlla una de més amunt) i això em fa sentir molt orgullós.Però, com diu l’anteriorment esmentada,escrius tan bé. Quina enveja!!

    • montsellado ha dit:

      Gràcies, Sensei! Ja pots sentir-te’n ben “culpable”, ja. A mi sola no se m’hagués ocorregut mai de la vida.

      Ep, però això d’insuperable no ho diguis pas, eh! No em posis sostre tan aviat: demà toca guerra de sexes al portal… però que ningú no s’espanti perquè sortint de mi serà una guerra políticament correcta 😀

      PS. Que falta gaire perquè la figuera tregui un altre brot? Ja m’enyoro.

      • Jaume ha dit:

        La figuera brota per una altra banda, entre els de distància i els teus homòlegs… pateixo de webitis!!

      • montsellado ha dit:

        El blocaire està bloquejat, qui el desbloquejarà? El desbloquejador que el desbloquegi… tindrà tot el meu agraïment (és que a mi els brots que més m’agraden són els d’aquella altra banda: donen uns fruits molt gustosos ;-))

  6. PURI ha dit:

    Hola, sóc la Puri i m’agrada molt tu bloc,només de pensar que tu també vaig començar a escriure en las clases de català em dóna molta empenta per continuar trebajant en el curs.Yo, segur que no arribo perquè a més de saber escriure s’ha de tenir una imaginació brutal que és la que tu tens.Cada dia que em poso a mirar el bloc del curs el primer que faig és mirar si has penjat alguna cosa nova.Felicitats.

    • Jaume ha dit:

      Puri, m’avanço a l’autora, però m’ha fet molta il·lusió llegir el teu comentari. Temps al temps! Quedaràs parada quan sàpigues com i quan va començar a escriure. Com deia Obama: “tots (ho) podem (fer)”. És qüestió d’atrevir-se a fer-ho.

    • montsellado ha dit:

      Hola, Puri, benvinguda i moltíssimes gràcies! Tal com diu en Jaume, em fa molta il·lusió rebre un comentari d’una quasi-companya (si m’hagués matriculat un any més tard o tu un de més aviat, a hores d’ara ens trobariem cada dilluns i dimecres frec a frec entonant la mateixa cançó: Jaumeeeeee, això no ho enteeeeenc! Jaumeeeeee, aquesta combinació de pronoms febles no la diu ninguuuuu! -ja m’ho diràs quan arribeu a les combinacions binàries- ;-))

      No sé si n’ets conscient, però amb això que dius de donar empenta m’has afalagat terriblement! Ep, i si t’animes a escriure alguna coseta al teu bloc ja pots comptar amb mi com a comentarista. En realitat cal menys imaginació de la que et puguis pensar perquè la inspiració la pots trobar en el dia a dia. Pots explicar una anècdota https://montsellado.wordpress.com/2010/05/11/la-dignitat-dels-mascles/ o bé pots descriure una situació ben normal i quotidiana i “maquillar-la” una mica exageradament (no no exageradament, ejem)
      https://montsellado.wordpress.com/2010/09/15/divina/
      En tot cas t’animo a intentar-ho, és molt divertit. Benvinguda de nou i gràcies per comentar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: