Postal cap al “far east”

Llegeixo els diaris i en tots s’hi destaca una notícia: la cadira buida. Que la cadira quedaria buida ja m’ho esperava. Que els webs serien censurats, ja m’ho imaginava. Que els mitjans estrangers també patirien censura, ja m’ho pensava. Que els dissidents i la familia estarien especialment assetjats ja m’ho temia. Que Pequin pressionaria altres països per boicotejar l’acte ja es deia… que en serien 19, els que cedirien al xantatge, això ja m’ha sorprès (http://www.rioja2.com/n-73062-702-Boicot_Premio_Nobel_2010) i que els representants del meu hagin tingut una actitud covarda també m’ha sobtat (i avergonyit) “La Dirección General de Comunicación Exterior del departamento que dirige Trinidad Jiménez se evita confirmar la presencia del embajador con el argumento de que “se está pendiente” del anuncio que en este sentido hagan otros países de la Unión Europea” .

Segueixo buscant i llegint i trobo el “delicte” pel qual se l’ha empresonat onze anys (liu-xiaobo-7-sentences_cat) i una iniciativa del PEN Català (liu-xiaobo-10-december-action_cat) que em sembla molt maca: enviar una postal a en Liu Xiaobo felicitant-lo pel Premi Nobel. I penso Per què no i prenc nota de l’adreça. No puc enviar una postal com a membre del PEN (de Poets Essayists and Novelists jo res de res), però bé ho puc fer a tall individual. Així doncs, surto de casa, vaig a comprar una postal amb imatges del meu poble i un segell amb prou energia com per enviar-la a l’estranger.

Davant el petit espai on puc escriure el missatge, dubto. Què li puc dir? M’agradaria donar-li les gràcies perquè m’ha retornat la il·lusió de pensar que la ploma és més forta que l’espasa,  potser fer-li saber que la seva absència l’ha fet encara més visible, també transmetre la meva esperança que aquest premi esdevingui per a ell un escut protector… Tant se val, no diria res que ell no sàpiga perfectament, així doncs copio amb la cura d’un nen de primària paraula per paraula el missatge que proposa la iniciativa i l’adreça. Us ho transcric per si també us hi animeu: 

Dear Mr. Liu Xiaobo,
My heartfelt congratulations for the Nobel Peace Prize 2010. I stand in solidarity with you as always to promote the peaceful exercise of basic civil rights in China.
All the very best,

Liu Xiaobo
Jinzhou Prison
Nanshan Road 86
Taihe District, 121013
Jinzhou City, Liaoning Province
R.P. Xina

Mentre la postal llisca per la boca de la bústia no puc evitar pensar si els seus dits l’arribaran a tocar. Potser no. Potser sí.

Anuncis

6 Responses to Postal cap al “far east”

  1. madebymiki ha dit:

    Tu com a mínim has fet el que creus que cal, si li fan arribar segur que una espurna d’esperança i il·lusió veurà en liu-xiaobo

  2. Tomàs ha dit:

    Per què passen aquestes coses encara?

    Per què fa por el que pugui dir una persona si qui governa o fa com cal i d’acord a llei?

    Per què no podem ser lliures?

    Gràcies pel post. És sincer, actual i compromès.

    Ens llegim!

    • montsellado ha dit:

      Imagino que la por ve, precisament, de no tenir la consciència neta i saber que no s’estan fent les coses com cal.

      En tot cas crec que el concepte de llibertat va més enllà del fet d’estar empresonat. En Liu Xiaobo és més lliure en la seva cel·la que els dirigents dels països que s’han deixat coaccionar: ell expressa el seu pensament i defença allò en què creu; els altres (encara que no ho reconeixeran mai) han venut la seva dignitat.

  3. Jaume ha dit:

    I a la inauguració dels Jocs Olímpics no hi va haver cap cadira buida. Paradoxa o hipocresia?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: