Metòdic, perfeccionista i polit

Qui deia que els cavallers s’havien extingit? En queda un, en puc donar fe. Des que la Marta ens va presentar a la cafeteria de la facultat que no puc deixar de pensar en ell. És tan polit, metòdic i perfeccionista que fins i tot juraria que els rínxols que li cauen pel front tenen un desordre estudiat i calculat. Al principi pensava que anava darrere de la meva amiga, però tot d’una s’ha fet fonedissa. Millor, m’ha deixat el terreny lliure; a més a més no fa per a ell, amb aquella mania que té de fer-se tatuatges de fades per tot el cos. 

Ja fa dos mesos que sortim: uns quants cinemes, alguna passejada i una visita al museu. La millor escultura la duia jo al costat… ja m’enteneu; feia tant de goig caminant amb la gavardina perfectament doblegada al braç esquerre mentre comentava minuciosament les obres! Quan em va trucar per convidar-me a sopar a casa seva no vaig ni caure en la coqueteria de fer-me pregar una mica i vaig acceptar de seguida. És tan encantador i educat que no li puc dir que no. Fixeu-vos, per exemple, que quan ens vam acomiadar el darrer dia em va agafar la mà i me la va besar: Ets deliciosa -em va dir. Aquesta expressió en boca d’algú altre m’hauria fet petar de riure immediatament, però dit per ell no sona gens cursi. Sona meravellosament torbador.

Com que viu als afores, per estalviar-me un munt de transbords ha enviat un amic seu taxista a buscar-me a l’apartament. No se li escapa ni un detall. La casa és una preciositat: espaiosa, minimalista, decoració de marbre i fustes nobles, un delicat equilibri entre sobrietat i confort. Quan he arribat ja tenia la llar de foc encesa i la taula parada i guarnida amb un canalobre d’espelmes negres. De la cuina sortia una aroma molt refinada -Has cuinat tu? Ets una capsa de sorpreses-, ell ha somrigut i m’ha ajudat a treure’m l’abric. Ja ho tinc tot gairebé enllestit -m’ha dit- només falta la beguda. Pots anar a la cuina i portar una ampolla, si us plau? Agafa’n qualsevol de la nevera per a vins; és al costat del congelador.

La cuina és espectacular. De ben segur que hi ha restaurants que no la tenen tan ben equipada. El terra és tot recobert amb un hule gruixut -Que estàs fent obres? M’acosto als refrigeradors; hi ha tres portes metal·litzades iguals: nevera, congelador i celler. En trio una a l’atzar. És el congelador. Fa goig de veure l’ordre amb què estan posats tots els paquets de carn perfectament embolicats amb plàstic transparent i ben arrenglerats. El gebre de la superfície desdibuixa una figura blavosa en un dels trossos. Em pregunto si deu ser la marca del bestiar. M’encurioseix. Hi passo el polze per sobre per desfer el glaç. És una delicada figura amb ales de papallona. Una esgarrifança en recorre l’espinada quan li sento la veu darrere meu. Els ulls li brillen intensament mentre se m’acosta brandant un ganivet llarg i prim: Obres? No, no n’estic fent, però ja saps que sóc molt polit, jo.

Anuncis

11 Responses to Metòdic, perfeccionista i polit

  1. madebymiki ha dit:

    Quin final!!!, m’has deixat glaçat, fins aquí no me’n he adonat de lo nociva que acostuma a ser la perfecció, sort que em queda taaaant lluny…

    Molt bo, de veritat!

    • montsellado ha dit:

      De debó que t’ha agradat? Moltes gràcies, Miki!!! 😀

      La veritat és que no les tenia totes; si clicar el “publica” amb un post em costa, quan es tracta d’un conte la paranoia ja és absoluta.

      • madebymiki ha dit:

        Tan sols menteixo sota amenaça!!, i no és el cas. No ho dubtis, has clicat el botó adequat.

        He llegit la resta de comentaris i tanta gent no sol estar equivocada.

  2. Reflexionem-hi ha dit:

    UhHh, nena, quin yuyu! Això sona a novel·la de la Mary Higgins Clark: noi encantador, noia jove enlluernada… i pam! Perdó per la comparació, sé que són odioses però a mi m’agrada llegir-la de tant en tant.

    Es pot saber per què al meu bloc no hi neva?? Buaa!

    • montsellado ha dit:

      Sí, com dirien els meus fills (un parell d’homo APM fins al moll de l’òs) Zasca!

      Un mal “assunto”, noia, per a mi que fins i tot el taxista hi està implicat. Ja no et pots fiar de ningú.

      La comparació… què dius ara, que hi ha una senyora que m’ha copiat l’estil? Però on anirem a parar!

      Per cert, la neu búscala en Aparença/Extres. És bén curiós perquè és un complement de temporada… quan comencin les rebaixes s’acabarà la nevada.

      • Reflexionem-hi ha dit:

        Ja neva!!!

        Doncs sí, hauries de llegir alguna Mary Higgins… són divertides! És l’Agatha Cristie moderna. Han fet algunes pel·lis dels seus llibres però no te les recomano.

      • montsellado ha dit:

        Visca la neu! Amb uns edelweiss encara et quedaria més rodó, però tal com està també fa molt de goig.

        I el cas és que ara que me l’anomenes em sembla recordar que d’ella he llegit Un grito en la noche. No ho sé, hauré de tornar a llegir el primer capítol per fer memòria (m’estic fent gran). El que m’estic cruspint ara és Sang vessada… encara hauré de canviar la inofensiva cuereta del gravatar per algun bitxo més mortífer i/o tenebrós.

  3. Tomàs ha dit:

    Montse, m’ha agradat molt.

    Ja t’ho deia jo que no t’havies d’apropar tant a aquest paio. I tu, si, si, deixa’m. És tan atent, tant educat. Em tracta com tu no ho has sabut fer.

    Vares tenir la teva oportunitat i què va passar? Doncs que ho vas espatllar i ara la gelosia parlar per tu.

    No, dona no, que aquest paio té mala pinta, que t’ho dic jo…

    I ara què, què ens ha quedat de la Montse, uns glaçons? Un sorbet?

    • montsellado ha dit:

      Has vist! Per una vegada que algú deixa anar la paraula “deliciosa” i resulta que està pensant en fer-te en fricandó. No hi ha res a fer, està vist que algun “petit defecte” sempre s’ha de tenir 😦

      Celebro que t’hagi agradat. Gràcies!

  4. Marta ha dit:

    Molt bé! aquest cop no t’has deixat seduir pel Happy End, eh? M’ha agradat moltíssim! 🙂
    Que xula, la neu…

    • montsellado ha dit:

      Efectivament, aquesta vegada final de sang i fetge (això sí, ben recollidet en l’hule). Ai, ai, ai, entre que els llops no mengen persones i que els cavallers galants em surten antropòfags, això no pinta gens bé! (hahaha)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: