El llop i la caputxeta (versió apòcrifa) Capítol 1 de 4

Hola a tothom. Sóc el llop del conte de la caputxeta i vull aprofitar aquesta plataforma per defensar-me de tot el reguitzell de fal·làcies que s’han vessat sobre mi. De la mateixa manera que la història l’escriuen els vencedors, els contes els escriuen els que assoleixen el “final feliç” i a la resta que ens bombin, oi? Doncs no, s’ha acabat el bròquil! Vull restaurar el meu bon nom.

Abans de començar a explicar-vos com va anar l’afer amb aquella eixelebrada i la seva àvia, permeteu-me que us expliqui els costums gastronòmics del de la nostra espècie perquè vull que quedi clar que no som predadors indiscriminats; aquesta és una característica humana, no pas animal. No som nosaltres els que arrassem els boscos, extingim espècies i matem per plaer. No se sap de cap canilla ni llop solitari que hagi calat foc al bosc, n’hagi talat els arbres i hagi requalificat terrenys per fer-hi un camp de golf.

Ben al contrari, destaquem per la nostra contribució a l’equilibri de l’ecosistema. Si no fos pel control que fem de la població d’herbívors, proliferarien de mala manera i arrassarien la coberta vegetal de manera que acabarien morint de gana. Penseu també que a l’hora d’alimentar-nos no ho fem dels exemplars sans i vigorosos, sinó dels més febles i decadents. Imagineu, per exemple, el desgavell que representaria per a la població de conills si en plena temporada de mixomatosi no hi hagués ningú que n’aclarís la població tot cruspint-se els malalts: s’encomanarien tots i no quedaria ni l’apuntador. Potser en un primer moment és difícil d’entendre, però qui més pateix les conseqüències de l’absència de predadors carnívors són precisament els herbívors.

També vull que quedi ben clar que els llops no som la reencarnació de cap dimoni maligne. Discernir el bé i el mal és un invent humà: els llops no som dolents, simplement tenim gana. Sé, però, que això us ha de costar força d’entendre perquè teniu una visió del món penosament antropocèntrica. Ja és ben curiós que us resulti més fàcil d’entendre la natura com una mena de “Petit Trianon” o que us cregueu les històries adulterades i ridículament ensucrades de Disney. I un be negre. Un altre dia us explicaré com va anar en realitat l’afer entre en Bambi i son pare.

Ara, però, us he de deixar. La bleda de la meva secretària diu que es nega a fer entrades que superin els dos minuts de lectura i que d’aquí a un parell o tres de dies continuarem la història. No em ve de gust deixar-ho aquí, però no goso contradir-la perquè està sindicada i arran d’una retallada del 5% del sou a més a més està molt susceptible. Així doncs, he de cedir; necessito dels seus serveis perquè les meves urpes no són garie escaients per teclejar un portàtil. Com ens hem de veure, els de la patronal!

VEURE EL CAPÍTOL II  /  VEURE EL CAPÍTOL III / VEURE EL CAPÍTOL IV

Advertisements

14 Responses to El llop i la caputxeta (versió apòcrifa) Capítol 1 de 4

  1. madebymiki ha dit:

    El dia que s’ajuntin (us ajunteu) tots els animals maltractats pels contes hi haurà una revolta superior a la de la revolució francesa.

    Ja ens podem anar preparant…

    • montsellado ha dit:

      No ho saps prou bé! Hi ha una cigarra que ja m’està dient que de seguida que acabi la meva història li passi el telèfon de la secretària (es veu que vol explicar quatre veritats d’una formiga que la té crucificada).

  2. Tomàs ha dit:

    Bé, de moment ens has ensenyat les urpes i ens has dit més el que no ets, que no pas el que ets. Esperem els següents posts.

    Friso per saber que és això d’en Bambi. Potser dona per a molt, ja ens diràs.

    Jo també soc dels que creu que la caputxeta no és exactament el que sembla. Esperarem, amb nervis i impaciència, esdeveniments.

    • montsellado ha dit:

      Ui, en Bambi… aquest manipulador que ens va voler fer creure que el relleu generacional entre els cérvols és un procés amable!

      Tant de bo aconsegueixi netejar la meva reputació. A més a més, tu, que ets una andròmina semiorgànica d’un altre planeta, podràs afegir a la teva base de dades la versió dels perdedors.

  3. Jaume ha dit:

    Vinga, Montse, continua. Tens la parròquia expectant. Felicitats per la idea. La trobo genial!

    Espero que tampoc no et deixis els personatges dels dibuixos animats: el pobre Coyote, el “lindo gatito”, etc.

    • montsellado ha dit:

      Ai, sí, el Coyote i les seves recargolades estratègies. Com més complicades eren abans feien llufa (i l’altre ben pinxo: bip-bip!).

      Ara m’has fet venir enyor d’aquells dies en què els bons eren molt bons i molt llestos, els dolents eren molt dolents i molt ximples, i nosaltres erem molt menuts i prou innocents com per creure que la vida era com les pel·lícules: el bé sempre guanyava el mal.

      Pel que fa a la continuació del conte… ara que ningú no ens escolta t’he de confessar una cosa inconfessble: he penjat el capítol 1 sense saber com segueix el capítol 2… de fet ja tinc més finals alternatius que Casablanca (és que em fico ens uns merders tota sola que…) 😦

      • Jaume ha dit:

        Ostres! Crides que algun estudiós en l’habilitat de l’escriptura et comenci a analitzar…

        I com has establert que seran quatre capítols?

      • montsellado ha dit:

        Em sembla que sí que necessito un especialista, però no sé pas si d’aquest ram (és que ja veig llops per tot arreu).

        Pel que fa a l’estructura en quatre capítols, ho vaig decidir amb quatre paraules, una per capítol… encara li dono voltes per esbrinar si ha estat una decisió agosarada o poca-solta (ep, però me n’he sortit! :D)

  4. […] VEURE EL CAPÍTOL I / VEURE EL CAPÍTOL II / VEURE EL CAPÍTOL III […]

  5. Quadern de mots ha dit:

    Hola, com t’ho fas, cada vegada que em comentes alguna cosa al bloc acabo fent-te propaganda i penjant dins la meva ressenya coses teves??? Ho has tornar a aconseguir. T’he penjat en els meus “Tastets” del llibre El llop la teva nova versió de la Caputxeta, si et molesta m’ho dius i ho trec.
    Bona versió i, és el que dic jo sempre, les coses són segons qui les miri.

    Si tens un gos segurament t’agradarà Timbuktu del Paul Auster, després de llegir-lo et mires el teu gos amb uns altres ulls, a mi m’ha passat. Són llibres diferents i si em fas triar – segur que sí- em quedo amb El llop.

    No m’embolico més que encara no he llegit el teu
    miniconte.

    Fins aviat

  6. […] , La mula vella de Pep Coll,  Timbuktu de Paul Auster. o una nova versió de la Caputxeta Vermella, on el llop ens escriu la seva versió de la història, publicat per la Montse Lladó des del seu […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: