Fer Pasqua abans de Rams

L’heu sentida mai, aquesta expressió? Pel que m’han explicat, les velles d’abans la tenien molt present quan naixia el primer fill d’una parella: el que feien les adorables àvies era comptar dissimuladament -o no- amb els dits els mesos que havien passat des del casori fins a l’infantament. Si els sobrava més d’un dit, llavors volia dir que la parella havia fet Pasqua abans de Rams. Les iaies són terribles. 

Aquesta frase no només s’aplicava a les parelles que havien tingut traça a fer el salt a qui els feia d’espelma, sinó que, per extensió, també vol dir anticipar-se a fer una cosa abans que arribi el moment oportú. I això és el que em voltava pel cap ahir: l’anticipació i el moment oportú.

Potser m’equivoco, però tinc la sensació que les tradicions es precipiten. Recordo, quan era menuda, com n’era d’agradable menjar un moniato a cremadent (això de cremar i dent, força literal) i aquells panallets que mai no ens quedaven prou rodons, però sempre boníssims; havia d’esperar fins al 8 de desembre (la Mare de Déu Torronera!) per tastar la primera barra de torró, i a mitjan desembre s’encetava la campanya d’anuncis de joguines. Tot tenia el seu moment.

Ahir, però, pensava en els fogots que ens entraran a tots plegats si no canvia el temps d’aquí a la castanyada; la idea de menjar-ne de ben calentonetes em sembla esgarrifosa (valgamdeusenyor, quina xafogor!) i mentre entrava en el súper desitjant que tinguessin engegat l’aire condicionat vaig veure, astorada, que ja estaven muntant la paradeta dels torrons. I vet aquí que em va venir al cap que gràcies a la pressa dels comerciants encara haurem d’inventar una nova expressió: fer Nadal abans de Tots Sants.

La veritat és que la perspectiva de “gaudir” tres mesos seguits del nadal (ep, si ho allarguen tant i tant potser caldrà dir-ne “elS nadalS?) dels guarniments cridaners, de la felicitat per decret, de la publicitat fastijosa i atabaladora, dels somriures comprats a cop de targeta de crèdit i del materialisme desenfrenat, em provoca un efecte tan contraproduent com us pugueu imaginar i no puc evitar una imatge inquietant: em ve al cap la nena de la pel·lícula Poltergeist quan, amb aquella cantarella sinistra, deia allò de “ya están aquíííííííí”

Anuncis

9 Responses to Fer Pasqua abans de Rams

  1. Rosaura ha dit:

    Ainss Montse, al Mercadona de Sitges, els torrons estan a la paradeta fa 3 messos, serà que és un poble turístic i fan servir els torrons com a souvenirs? Ja són aquíííííííí (Festival de cinema de Sitges 2010)

    • montsellado ha dit:

      Oh, quin enfit! Si fos Alacant encara ho podria entendre, però els del teu poble teniu coses millors a oferir.

      Ei, boníssim l’anunci d’enguany: quin mal rotllo fan aquelles dues criatures. Ja me’n faràs cinc cèntims… jo no em veig amb cor d’anar-hi pequè sóc molt poruga i amb aquestes coses em poso cardíaca (ja em veig entrant en la sala amb un coixí per si m’he de tapar la cara).

      • Rosaura ha dit:

        Ains Montse, l’anunci és terrorífic! Jo no tinc nassos de tornar a veure “El resplandor” i encara menys a les 10 del matí, a aquestes hores el que ve de gust és un bon cafè. Hauries de venir a donar sang i et donaran una entrada pel festival :-D… el coixí l’has de portar tu 🙂

      • montsellado ha dit:

        Què dius ara! Entrades pel cine? A mi només em van donar una pissarreta imantada per a la nevera… sense retolador 😦

        Amb tot no hi podria anar perquè quan veig aquesta mena de pel·lícules, per alleugerir la tensió, em passo tota l’estona xerrant i predint el que passarà més endavant… és a dir que sóc una autèntica “plasta” (que el paio d’El sexto sentido era mort, ho vaig endevinar als cinc minuts d’haver començat la pel·li :-))

  2. Jaume ha dit:

    No us heu plantejat mai com celebren al pic de de l’estiu les festes nadalenques a l’hemisferi sud.

    Quant a les frases fetes, a mi em fa molta gràcia aquesta sinònima: “que el llegir no us faci perdre l’escriure”.

    • montsellado ha dit:

      Espero que no amb castanyes calentones (de la mateixa manera que no és gaire aconsellable un carnaval de pit i cuixa en un clima mediterrani)

      Vols creure que mai no he copsat el significat d’aquesta dita?

      • Rosaura ha dit:

        Tinc família al Brasil i al Perú, i allà, se’n van a la platja a celebrar l’any nou, una bona barbacoa i a la platja!

  3. Tomàs ha dit:

    Tot va molt accelerat avui en dia, bé ja fa anys que tot va com amb preses. No hi ha tempos que guardar, no fos pas que algú altre se’n avanci en alguna cosa fútil o no, tant si val, no fos el cas que no siguem els primers!

    Tot es crema abans de la data de celebració. Ara ja quasi bé no es fan fogueres per sant Joan, en altre cas, les faríem setmanes abans, no fos el cas…

    En aquest post utilitzes una expressió que m’ha agradat molt “…moniato a cremadent”, la trobo una expressió divertida i molt encertada, és visual, sensitiva.

    • montsellado ha dit:

      Oi que sí, que tot va massa depressa? Quan era menuda, el nadal era l’època més especial de l’any; m’encantava tot allò que hi estava relacionat. Ara ja no sé si és perquè en fer-me gran ho veig tot diferent o perquè s’ha comercialitzat tot tant (si dic que han prostituït el nadal, em passo?) però el cas és que ja no li veig la gràcia i fins i tot em desagrada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: