Bufar i fer contes

Ara mateix em poso a fer un conte i a més a més el faré sense seguir el protocol: res de pluja d’idees, estructures, pèrdues de temps i bestieses. Tiro pel dret! Apa, enceto una primera frase, que diuen que és la més important i la resta, de ben segur, sortirà tot seguit. Això ha de ser bufar i fer ampolles:
Encara duia en els llavis el regust d’aquell petó que mai no li havia donat.
Osti, que bonic… encara que em sembla que no ho he fet prou bé.
Encara duia en els llavis el regust d’aquell petó que mai no li havia fet.
Millor, millor, que una cosa és anar per feina i una altra emprar el catanyol.  Amb tot, no m’acaba de convèncer.
Encara sentia en els llavis el regust d’aquell petó que mai no li havia fet.
Sí, aquesta és la frase, però es pot millorar.
Encara sentia en els llavis la cremor d’aquell petó que mai no li havia fet.
Ui, no, que així sembla que hagi menjat allioli.
Els llavis encara li cremaven amb aquell petó que mai no li havia fet.
Alguna cosa no rutlla.
Li cremaven els llavis per culpa d’aquell petó que mai no li havia fet.
Té febre?
Tenia els llavis cremats per culpa d’aquell peto que mai no li havia fet.
Insolació? Exposició a rajos ultraviolats?
Acabava de desvetllar-se i encara sentia l’ardor…
Que potser ha sopat massa fort?
Sentia en els llavis el foc d’aquell petó que mai no li havia fet.
Tranquil·la, no t’esveris, ara mateix truco al 112!
A hores d’ara, no tindria els llavis cremats si l’hagués besada d’una punyetera vegada!
Calma, calma, caaaaalmaaa!
El petó que… Sentia que…    
Escac i mat. Em dono. 
Primer pas: paper, llapis i pluja d’idees.
Pas número zero: no obviar cap pas.
.
PS: En el box he deixat una nova cançó. És la d’una que també es va rendir i va fer onejar la bandera blanca… encara que es tractava d’una altra guerra 🙂
Anuncis

12 Responses to Bufar i fer contes

  1. Reflexionem-hi ha dit:

    😀 M’encanta el del 112! Ara, m’he quedat amb les ganes de saber com continua… si algun dia li fa el petó, cremarà o tindrà gust d’all i oli?

    Quina gràcia, estic escrivint una cosa semblant, una noia que mentre escriu va critincant el text! Està tot inventat, i jo que em creia tan original! Sort en tenim dels diferents estils de cadascú…

    • montsellado ha dit:

      Ep, tu també? Hahaha! És que li he posat l’etiqueta de “conte”, però de fet l’hauria de dur de “reality”. Si més no és el que faig mentre intento escriure alguna cosa: em poso verda sense pietat… i al final em foto negra (tinc l’apartat d’esborranys ple de coses que he engegat a pastar fang 😦 )

      Mira, potser hauriem de “cooperativitzar” els contes. Ja m’hi veig: Senyors, m’he encallat i no sé per on tirar. Què us sembla que hauria de fer la prota: 1.prendre una dutxa d’aigua freda 2.prendre un bany d’autocompassió -perquè amb actituds bledes no arribarà mai enlloc- 3.prendre la iniciativa i convertir aquesta història en un conte per a adults… (Tinc el pressentiment que això també deu estar inventat. Mecàsum!)

      Ja tinc ganes de llegir la teva versió!

      • Reflexionem-hi ha dit:

        És que la meva versió ja té 45 pàgines… vol ser una novel·la! No em parlis de cooperativismes que jo no me’n surto gaire bé 😦

      • montsellado ha dit:

        Bufa! Jo el més llarg que he escrit és una versió “reinventada” del conte dels tres porquets; vaig trigar tres posts a escriure-la i pensava que em donaria un atac de feridura. És massa per a mi.

        En tot cas, em refermo en el que he dit: si mai ho publiques ja tens un exemplar venut.

  2. Jaume ha dit:

    Lladó, felicitats!! M’ha agradat molt. Voleu dir que no és un gènere textual nou? Pel que fa als contes cooperatius (o interactius), em sembla que el macip en té els dits pelats. Va filtrant la trama de la novel·la per a veure què hi diu el personal.

    Continua així, sispli, perquè em carregues de material per als cursos…

    • montsellado ha dit:

      Quines coses, oi? Ara ja no escrivim el que pensem, sinó que escrivim mentre pensem.

      Per cert, això de fer un conte cooperatiu em sedueix; pot ser divertit. Va, qui es tira a la piscina el primer?

      (un altre per cert, què dius de material? Mmmm, ja parlarem amb calma dels “meus honoraris” hahahaha!) 😀

  3. Tomàs ha dit:

    Jo crec que hauria de tirar pel dret i fer-li un bon petó d’una vegada.

    Això de fer contes en xarxa o que un comenci i d’altres hi vagin afegint text i així seguint… crec que ja s’ha fet però podria ser divertit.

    El post m’ha semblat molt interessant.

    • montsellado ha dit:

      Hahaha, tu el que vols és la versió no autoritzada per a tots els públics!

      I sí que podria ser prou divertit això de fer un conte cooperatiu, encara que no sé ben bé com funciona. Es tracta de fer un paràgraf i després un “pasapalabra” cap a un altre blocaire? Potser sí que algun dia ho haurem de provar.

      Celebro que t’hagi agradat el post… i que tiri la primera pedra aquell que mai no s’hagi fet un bon embolic a l’hora d’escriure per voler tirar pel dret. 😀

  4. Marta ha dit:

    Montse, sempre em fas pixar de riure, amb els teus posts… 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: