Amb una vegada no n’hi ha prou

Qui sap si ho faig per esquitllar-me una estoneta de la feina; quan marxo per fer això ningú no em fa mala cara i fins i tot el meu cap em somriu complagut.

Potser és perquè em sé covarda i em vull demostrar a mi mateixa que sóc capaç de superar els petits canguelis… dels grans, millor no en parlem.

No descartem que ho faci per aconseguir que algú m’ofereixi un suc i unes galetes i em digui maternalment que m’ho acabi tot i que no marxi sense alguna cosa pel camí.

Tal vegada ho faig pel regalet. Una vegada va ser un davantal vermell amb el lema escrit quatre dits per sota del melic i la meva companya i jo, al bell mig de l’autocar, vam esclafir unes rialles dignes d’un comiat de soltera.

Vés a saber si ho faig perquè les campanyes que se n’han fet m’han fet adonar de la necessitat i les trucades al mòbil, de la urgència: “Dimecres durem la unitat mòbil al teu poble. Que podràs venir?”.

El cas és que ja fa un grapat d’anys, arran d’una marató de donació, m’hi vaig engrescar i a partir d’aquell dia no he deixat de fer-ho. És un petit gest que em fa sentir bé. Així doncs, demà toca començar el dia amb un bon esmorzar i una sangria… ai, vull dir una sagnada. Si us hi animeu, ja sabeu:

Advertisements

4 Responses to Amb una vegada no n’hi ha prou

  1. Reflexionem-hi ha dit:

    Si no hi ha sangria jo passo!
    La veritat és que mai he estat prou valenta com per anar-hi (i això que a mi les coses gratis em fan fer veritables barbaritats) i sovint em convenço que algun problema de salut m’impedeix de ser donant… Un dia que no em tremolin les cames entraré a preguntar “Si em passa això puc donar sang? Doncs agafa’m abans que comenci a córrer!”

    • montsellado ha dit:

      Apa, apa, que n’ets d’exagerada. A mi també em passa que cada vegada que em veig ajaguda a la llitera i el de la bata blanca se m’acosta amb una agulla ben gran em pregunto què se m’hi ha perdut allà i si no m’han xuclat prou la sang per totes bandes. Però és un momenteeeet i gairebé no fa maaaal.

      Amb tot, això de la sangria podria ser un bon incentiu… la propera vegada els ho proposaré.

  2. Rosaura ha dit:

    Jo hi anava 3-4 vegades l’any. No costa gaire donar una mica i és molt gratificant.

    • montsellado ha dit:

      Oi que sí? Jo crec que el que costa és decidir-te a donar per primera vegada, però un cop ho has provat (perquè algú t’hi ha animat, perquè s’ha organitzat una marató, perquè algú que coneixes ho necessitava…) veus que no n’hi ha per tant i repeteixes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: