Avui juguem a les cuinetes

Divendres, el cel es va tenyir de gris i l’entrada del col·legi, d’arc de Sant Martí. M’agrada el remolí de paraigües de coloraines, les corredisses de la gent, l’habilitat dels nens per no deixar una bassa sense trepitjar, els crits de les mares “vigila amb el paraigüa que encara deixaràs a algú borni!”, l’olor de la terra molla… M’agrada potser perquè en el nostre clima no abunden els dies plujosos. Reconec que si això passés gaire sovint  diria que m’estic florint i que necessito un raig de sol com l’aire que respiro, però de tant en tant em ve de gust una tormenta.

Ahir tornavem a tenir el mateix panorama, però com que era dissabte ens vam podem estalviar sortir de casa. Les opcions d’oci són grans, però els nens només en veuen quatre: tele, wii, ordinador i nintendo. Vaig pensar que havia de rumirar alguna cosa si no volia deixar la propera nòmina a ca l’oftalmòleg i vaig proposar (exigir) fer una coca. Una trucada d’X autoconvidant-se a venir a casa va engegar en orris els meus plans. Puc lluitar contra una consola, però davant d’un amic que ve a jugar ho tinc tot perdut. Així doncs, em vaig haver de refugiar covardament a la cuina per fugir dels “tooomaaaaa” que exclamaven entusiàsticament els tres perifèrics de l’habitació del costat -sospito que la propera generació ja naixerà amb un port USB incorporat-.

Mai havia fet coca de vidre, així que en vaig buscar una recepta i em vaig posar a experimentar. Gaire vidriosa no puc dir que em sortís, però ningú no va protestar pel resultat. Us deixo l’enllaç del bloc on vaig trobar la recepta. Només puntualitzar que no li vaig posar els 15 grams de sal (ha de ser un error de picatge, això és molta sal!) i que li vaig afegir una mica més de llet perquè sinó no hi havia qui pogués pastar allò. També us deixo una foto del resultat d’aquest experiment… la foto de com va quedar la cuina no la poso perquè no voldria desanimar a ningú a fer aquestes coses.

http://delicies.blogspot.com/2008/02/coca-de-vidre.html

Advertisements

13 Responses to Avui juguem a les cuinetes

  1. Rosaura ha dit:

    Té bona pinta aquesta coca, aquí li diem “coca dura” i és una delicatessen. A veure quan ens convides a berenar, ja saps fer pa, coca… fins i tot saps pintar sense embrutar-te! No ens diguis allò que no saps fer, no trenquis el misteri :-))))))) Ets una “superwoman”.

    • montsellado ha dit:

      Hahaha! Gràcies per la confiança, però el que sóc realment és una supertastaolletes i una superinconscient. El meu gran pecat és (i sembla mentida, tan assenyada com sóc!) que em surt massa sovint el rampell de dir “no sembla gaire difícil, ja ho faig jo mateixa” (i cagada pastoreta).

      La darrera vegada que em vaig cobrir de glòria per intentar fer una cosa “fàcil” tota soleta va ser quan vaig muntar l’enllumenat nadalenc del pessebre (macropessebre, per ser més exactes). Ho vaig fer tan bé que vaig fer saltar el diferencial quatre vegades seguides. 😦

  2. Reflexionem-hi ha dit:

    Nena quina pinta, pots fer negoci per Sant Joan o almenys estalviar-te uns quartos!

    • montsellado ha dit:

      Si més no és divertit de fer i relaxa un munt, encara que si he d’apaivagar els nervis fent aquestes coses provocarà que els de casa es posin grassos com teixonets (*)

      (*) De fet, a casa en diem gras com un toixonet… i fins que no ho he buscat en el diccionari pensava que aquesta expressió es referia a una altra mena de bestiola.

      • Reflexionem-hi ha dit:

        Doncs mira, a mi ara m’has fet pensar en aquest llibre que em van regalar l’únic cop a la vida que vaig guanyar els jocs florals de l’escola…http://www.ximixesca.com/llibre.php?id_llibre=541&origen=veuretots

        Un teixó i un toixó són la mateixa cosa, no? Ara no sé quina crisi tens.

        (Ja veus, quan agafo confiança sóc bastant pesadeta…ai, et diràs aviat, enyoro aquells temps quan la Maria no venia per aquí!)

      • montsellado ha dit:

        Ai, que ara em faràs confessar els meus pecats: visc al bell mig de barbarismelàndia i com que toixonet s’assembla a “tocinet”… vet aquí l’error a l’hora d’identifcicar animalons. Ho deia bé, però ho interpretava malament.

        Per cert, què dius, que et faràs pesada? De debò? Ep, m’ho has promès eh, m’ho has promès! 😉

  3. Marta ha dit:

    Mmmm, quina bona pinta, Montse! A mi ara també m’ha agafat la dèria dels pastissos; m’apunto la recepta. I, per cert, jo també dic toixonets…

    • montsellado ha dit:

      És que el tema de la rebosteria ho té tot, oi?: és creatiu, relaxant, agraït, ho deixa tot impregnat d’olor de llar… potser és una bestiesa, però quan torro castanyes tinc la sensació que la casa és més confortable (dec fer alguna estranya associació d’idees).

      Ep, parlant d’idees, me n’has donat una: afegiré els “toixonets” a la col·lecció de mots estimats 🙂

  4. Jaume ha dit:

    Montse, ja puc dormir més tranquil. Tinc una coneguda que es va animar a fer una coca. Sabia que hi anava anís, però no la quantitat. Així és que va confondre un litre per un got. Ja et pots imaginar el desastre. A més, en aquella època, no existia el 112.

  5. Jaume ha dit:

    La coca no ho sé, però se li va encendre el forn de l’enorme quantita d’esperit de vi que hi havia a la masssa.

    • montsellado ha dit:

      Bufa! Acabes de desmuntar la imatge bucòlica de les mestresses de casa amb davantal i somriure beatífic. Ara entenc això del 112. Mira que de vegades l’he feta grossa (un altre dia us explicaré què sóc capaç de fer amb les canonades i els desaigües), però això ho supera tot! En tot cas, si te’n recordes, digues-li que l’anís es tira quan ja s’ha tret la coca del forn (encara que potser no li deuen haver quedat ganes de repetir…)

  6. […] live: true, behavior: 'default' } }).render().start(); No matching videos . Avui juguem a les cuinetes « Montsellado’s BloC . Llocs d’interès Utilitats | CS […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: