Divina

Fa dies que busco el moment de pintar el piset i no hi ha manera: no el trobo (el moment). Només de pensar en tot el que representa, miraculosament deixo de veure les parets brutes.

Què us he d’explicar, oi? No crec que canviï gaire el meu sistema que el de la resta de la humanitat: tria el color, compra la pintura, carreteja els bidons cap a casa, disfressa’t de captaire, buida mobles –ja t’ho deia jo, que guardes massa coses-, belluga mobles, pren un ibuprofè, torna a la botiga a comprar dos corrons-ja t’ho deia jo, que els de l’altra vegada s’haurien assecat-, vés al traster a buscar l’escala, vés a casa de la veïna a demanar-li que et torni l’escala, dóna la primera capa, posa’t l’estoreta en els ronyons vint minutets, atén les observacions del teu company de bricomania –ja t’ho deia jo, que aquest color era massa fosc-, torna a la botiga a comprar pintura blanca, carreteja el bidó cap a casa, dóna dues capes més a la paret –ja t’ho deia jo, que costaria de tapar aquest color tan llampant-, pren dos ibuprofens, treu les tres capes d’esquitxos dels cabells, treu les tres capes d’esquitxos de la pell, treu les tres capes d’esquitxos del terra –ja t’ho deia jo, que l’havies de deixar ben xop-, pren quatre valerianes, posa els mobles en el seu lloc, posa les coses dins dels mobles, jura a la resta de la família que si veus a algú tocar les parets hi haurà represàlies i fins i tot mutilacions… el sistema de tothom, oi?

Ara bé, ahir em vaig animar moltíssim en veure la foto que us deixo a continuació. Si la primera dama del país més poderós del planeta (?!?) s’hi veu amb cor, per què no ho ha de fer també l’única dama de la república independent de ca meva? A més a més crec que m’ha donat la clau per temperar les protestes del company. Si aparec en escena disfressada de “Pepe Gotera y Otilio”, de ben segur creurà que és al davant d’un treballador competent i al qual cal exigir resultats i rendibilitat. Però si aparec vestida de princesa, tinc alguna possibilitat que em tracti com a tal i em digui que no m’esforci i que m’assegui a descansar, no fos cas que em trenqui una ungla de les meves delicades mans.

Estic del tot convençuda. Aniré com ella: pentinat de perruqueria, maquillatge complet alhora que natural, joies discretes, camiseta blanca immaculada (allò que es veu, són lluentons?), ungles de porcellana (les meves naturals sempre van arranades) i cara de Oh, my god! em sembla que m’he sortit de la ratlla! Molt autèntica. Ah, i no sigueu malpensats. El fet que pinti de color ocre i els esquitxos del braç siguin de color blanc, no és atrezzo. Desconfiats, més que desconfiats!

  

Anuncis

10 Responses to Divina

  1. Reflexionem-hi ha dit:

    Hehehe, el millor és la camisa, blanca, immaculada i NOVA (no com la teva, que segur que era aquella tan velleta que ja quasi té forats!).
    M’he passat una estona buscant un “xist” de l’Eugenio que em venia al cap quan comentaves els comentaris del company. Era aquell de les ensaïmades: “jo de vostè agafava l’ensaïmada..!” Però és igual, perquè no l’he trobat i jo mai he tingut gaire gràcia explicant acudits…
    Finalment he decidit que et deixava aquest, que no té res a veure però va de parelles, i tal i qual. http://www.youtube.com/watch?v=6xnfWZJS21I&feature=related

    • montsellado ha dit:

      Has vist?, això és fer les coses “amb classe” i no la resta dels mortals que ens posem roba vella i un mocador al cap. Ja és ben cert que qui no en ve de raça, o bé en fa poc o bé en fa massa. 😉

      Celebro veure’t per aquí. Benvinguda!

  2. Jaume ha dit:

    M’he petat de riure amb l’entrada. Pintes directament o no fas racons primer? Crec que serà la propera cançó dels Delafé y las flores azules: ” yo pinto. tu opinas y eso me jode”.

    Alerta amb la medicació, que deus dur un “globo” entre ibuprofè, valeriana i fortor de pintura. Ara entenc aquest sarcasme…

    És el garatge de la Casa Blanca? Quina traça que hi té, la punyetera. A mi no m’ha quedat tan bé ni els racons de les parets ni les canonades. Les maleïdes cervicals!!

    Per la descripció, no et fiïs del pentinat. Pot ser ben bé un perrucot. Em sembla que els passa a la majoria del col·lectiu afroamericà. Tantes trenetes des de ben petites que al final s’ha de posar extensions perquè no tenen gens de cabell. Fixa-t’hi bé! Ara no sé si això els passa a les nenes nord-americanes de casa bona.

    • montsellado ha dit:

      Jaume, has de patentar aquest títol de cançó; és boníssim! Una munió de bricomaniàtics ens hi sentim identificats.

      Ara que hi penso, sí que quan acabo de pintar sempre veig pampallugues. Jo pensava que eren les cervicals, però ara que ho dius… ai, mare!

      La foto és d’una residència d’avis. Es veu que hi va anar a donar un cop de mà, d’una forma absolutament espontània, natural i altruista. El que sí que hauria valgut la pena ès veure l’escena des d’un angle que permetés veure la senyora dalt de l’escala fent el numeret i la bandada de periodistes fent la fotografia. Impagable.

      Per cert, ara que dius això dels raconets m’he adonat que m’he deixat un altre comentari “constructiu”: ja t’ho deia jo, que tot pintat de blanc seria més fàcil. Ai!

      • Jaume ha dit:

        De moment aquest bona dona va fent punts. encara en trauran una col·lecció que riu-te’n de les barbies. L’any passat va ser Primera Dama hortolana, enguany Primera Dama pintora, la temporada vinent que serà?

        N’estem d’estar al cas. Tothom al cas!

  3. SANDRA ha dit:

    OSTRAS! BONISSIM, I TAN REAL!!
    Per cert, a mi em toquen els racons, els baixos i els tubs de la calefacció i ,el pitjor, treure les taques de pintura!!! Ai Déu, mataria el pintor del sostre sense miraments …
    UN PETÓ MONTSE.

    • montsellado ha dit:

      La feina més farragosa i la menys lluïda! Després arriben ells i com que han pintat més superfície queden com a senyors. Però no n’aprenem. Almenys jo, quan se m’ha passat l’emprenyada, el cruiximent i la ciàtica, se m’acut dir: la propera vegada m’agradaria un to més mandarina. No tinc remei.

  4. Jaume ha dit:

    Quan ens podem permetre que vinguin els professionals? Ara que a més de costar-te un ull de la cara, foten també a vegades les mateixes pífies que nosaltres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: