Ni tirant pel dret

Algunes vegades he llegit un llibre i després n’he vist la pel·lícula; cras error que sovint acaba en un “em va agradar més la novel·la”. Tinc una excepció, però: El nom de la rosa. Això em passa per dos motius: el primer, perquè el llibre em va resultar molt dens (jo era jove…), i el segon, perquè (oh! gran encert) fra Guillem era en Sean Connery i veure’l amb sotana no té preu. No he vist mai cap home a qui les faldilles el facin tan mascle.

D’altres vegades el procés ha estat l’invers: primer he vist la pel·lícula i després n’he llegit el llibre. Val a dir que això no em passa gaire sovint perquè com que “ja sé de què va” em fa una mandra extraordinària llegir-lo. Amb tot, això ho vaig fer amb El color púrpura, potser perquè la mida del llibre no intimidava. Va pagar la pena; són tan diferents que no vaig trobar que es fessin ombra mútuament.

Però vet aquí que el que he fet ara no ho havia fet mai: anar a buscar la filmació quan porto un terç de la lectura. Què voleu que us digui: la carn és feble, la novel·la inacabable, fa calor, tinc un munt de llibres fent cua… jo què sé. He pecat. Quan em vaig adonar que exauriria les renovacions de préstec de la biblioteca abans no l’acabés em va agafar un gran neguit i vaig voler tirar pel dret.

Per si algú vol saber la drecera de la qual parlo, us en deixo l’enllaç: http://www.divxonline.info/ i si algú vol saber com evitar (i de franc!) el tall després de 72 minuts de visualització només cal que m’ho pregunti (he tornat a donar la recepta de la “sopa d’all”?).

Tanmateix, no m’ha servit per a res. Pretendre condensar Los miserables en dues hores comporta una mutilació tan gran que encara sento més la necessitat del paper i malgrat que de tant en tant se m’escapi un Al gra, Víctor, al gra! controlaré la impaciència i assaboriré amb calma aquest viatge en el temps. Ben mirat, un vi ranci no es pot veure d’un glop, oi?

Per cert, algú s’imagina un Víctor Hugo contemporani intentant utilitzar el Twitter? 😉

Advertisements

2 Responses to Ni tirant pel dret

  1. Jaume ha dit:

    Montse,

    com deia la meva àvia:”la cabra, pels seus pecats, du els genolls pelats”. Paciència, que val la pena… Espera quan t’empassis els capítols sobre el clavegueram parisenc, tot per un episodi –similar a la batalla de Waterloo per presentar la roïnesa de Thenardier i el lligam que s’estableix amb Marius.

    Pensa que és novel·la decimonònica!! Volia ser una enciclopèdia. Si ets vas engolir la trilogia de Larrson, també pots.. Daniel Pennac recomana que quan un fragment (si se’n pot dir així) et fa dir a l’autor que vagi al gra, és que en pots prescindir.

    També vaig tenir la mateixa temptació però la versió televisiva que em vaig baixar era infumable. Has vist el nombre de verions que té la novel·la?

    Ànims! El personal de la Biblioteca se’n fan càrrec. Renova el termini.

    • montsellado ha dit:

      Tu també et vas sentir temptat de tirar pel dret? Uf, t’ho creguis o no, això em resulta reconfortant. Si a més a més en Pennac avala la necessitat de llegir algunes coses en diagonal, l’alleugiment de conciència ja és absolut. Val a dir que l’episodi de Waterloo no em va desagradar (un petit error estratègic i l’efecte papallona ho engega tot a dida), però és taaaaaan minuciós que em va fer agafar un tic nerviós a la cama. Potser sí que després de tot existeixen les “lectures d’estiu”.

      Acabo de fer la segona renovació i el termini acaba justament el dia que començo el nou curs. Ai, això és un senyal: afanya’t, Montse, afanyaaaaaa’t!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: