Post curt!

Hi va haver un moment en què vaig témer que hauria de fer un post molt i molt llarg explicant tot un reguitzell de calamitats. Els esdeveniments s’anaven conxorxant per espatllar l’escapadeta: una vaga de la companyia cancel·lava alguns vols (uf, el nostre no; pels pèls!), una vaga dels controladors provocava retards en els aeroports (au, vint minuts no són res!), una vaga de la RER col·lapsava les carreteres i convertia els tres quarts d’hora entre Orly i el parc en tres hores ben bones (ai, ai, ai, aquí ja se’m va arrugar el melic). Tanmateix, aquí es van aturar les vagues i els motius per exclamar-se i varen començar les exclamacions:

Ooooooh!

Aaaaaah!

Eeeeiii!

Uaaauu!

Uooouu!

Pel que fa a la crònica del viatge i a les meves dificultats lingüístiques, apunto una petita barreja escadussera i inconnexa de reflexions, pensaments i conclussions:

1. El dit índex de la mà dreta té una expressivitat que traspassa qualsevol barrera idiomàtica.

2. L’esport més practicat a França és fer cues: cua per pujar a l’edifici emblemàtic, cua per pujar a l’atracció engrescadora, cua per aconseguir el tiquet FastPass que t’evitarà fer cua…

3. Quan et dediques a fer fotografies a la velocitat d’un nipó posseït dónes gràcies al cel que la càmera sigui digital perquè saps que tard o d’hora et tornarà el seny i aleshores seleccionaràs les fotos que veritablement paguen la pena (no ens enganyem, per maco que sigui l’edifici no cal buscar-ne quinze angles diferents).

4. La percepció del temps és una qüestió sorprenentment relativa; en un context determinat, una espera de 40 minuts pot semblar una bicoca.

5. El sol m’ha fet patir una curiosa metamorfosi: els dos primers dies, quan algú sentia el meu francès macarrònic, immediatament em parlava en castellà; els dos darrers dies, davant de la mateixa situació, em parlaven en anglès (?)

6. Que les ampolles d’aigua de 50 cc te les facin pagar a 2,50 € provoca que l’aigua de l’aixeta i de la font tingui un gust i una frescor inigualables.

7. La llei de Murphy és implacable i per tant quan el cansament és extrem trobaràs tot allò que busques allà mateix: Tout au fond, tout au fond!

Advertisements

6 Responses to Post curt!

  1. Marta ha dit:

    Un post divertidíssim, Montse! Me n’alegro que al final hagin anat bé les vacances.

    • montsellado ha dit:

      Moltes gràcies, Marta. Ep, i no m’he inventat res! Fins i tot el meu “canvi de nacionalitat” és autèntic (pel que sembla, la tonalitat de gamba em dóna un aspecte força nòrdic) A més a més, malgrat els petits inconvenients, m’ha fet perdre la “por de sortir de casa” i l’endemà ja estava dient “i l’any que ve podriem anar a Itàlia…”

  2. Jaume ha dit:

    Montse,

    Tens raó. París té malastrugança. La primera vegada que hi vaig anar vaig arreplegar una grip. Vaig patir les conseqüències d’una vaga de funcionariat. Per tant, tots els museus tancats. Vaig haver de veure Notre Dame a les tantes de la nit, amb una febrada i una pluja! Vaig maleir tota la Paris Grandeur: dels Invàlids fins a l’Arc de Triomf patejanr-lo a peu i m’anaven dient:”no, si ja hi arribem; és a la primera cantonada!”

    La segona va anar millor. Ara bé, la sala de la pintura francesa tancada. Per tant, adéu Delacroix. Al museu de l’Impressionisme, no vam poder contemplar El pensador perquè se n’havia anat de ruta a Barcelona!

    Me n’alegro que us ho hàgiu passat bé!

    • montsellado ha dit:

      Oh!, m’ho sembla a mi o França és el país de les vagues? Se m’ha oblidat afegir el darrer malastruc: una tormenta va paralitzar l’aeroport i el vol de tornada a casa es va endarrerir hora i mitja. Va ser, però una desgràcia relativa: els nois varen poder veure el partit i jo vaig començar a embastar aquesta entrada en un trosset de paper rebregat.

  3. sandra ha dit:

    M´alegro molt que ho hagis passat bé. Nosaltres voldriem anar-hi, m´hauries de recomanar: amb qui heu viatjat? on us heu allotjat? quins sopars valen la pena? etc… Moltes gràcies.
    Sobre la quedadeta, podriem quedar nosaltres?
    Jo marxo de vacances del 6 al 13 de juliol, quedem després?
    Un petó i continua escribint, ets millor que agafar el llibre de l´estiu.

    • montsellado ha dit:

      Hahaha!, ara no sé què pensar: si he d’apujar la moral fins el núvols o si recomanar-te un bon llibre per a l’estiu.

      La veritat és que estic donant voltes a si m’he d’endur el portàtil de vacances. Segons d’on bufa el vent dic: no, no, les vacances són per desconnectar; després, però, penso que una addicta com jo no podrà sobreviure quatre setmanes sense xarxa. És clar que també pot passar que em planti a Quintaforca d’Al-àndalus amb tota la tecnologia i resulti que no hi hagi cobertura.

      I sí, jo també tinc moltes ganes de quedar per fer un dinar encara que sigui de menú de crisi, que el que compta és la companyia. Podriem aprofitar per explicar amb detall tot de destinacions turístiques. Estaria bé entre el 14 i el 30… o potser millor entre el 14 i el 29, no sigui cas que el 30 no tinguem bones notícies…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: