És que… I si…

Què voleu que us digui. Em sento així i no puc fer-hi res.

És que jo mai no he sortit de la pell de brau. És que des que vaig renunciar a anar a una agència de viatges (perquè organitzar una sortideta així és un pim-pam) que no desenganxo els ulls d’internet. I si em quedo així?: badant, badocant i fent el babau. I si es nota que sóc de poble?: provinciana, carrinclona i plebea. I si porto tatuada al front la meva condició?: novella, inexperta i passerell.

És que de la parla d’on vull anar només recordo com es diu croissant. És que tinc malsons per culpa de la meva mala pronúncia. I si vull veure un château i em donen un barret? I si vull comprar un chapeau i m’envien cap al riu? I si vull fer una volta en un bateau i em fan anar cap a un castell? I si demano sopar poisson i m’enverinen? I si demano poison per a tota la família i m’engarjolen per intent d’homicidi?

No hi ha res a fer. Els bitllets ja estan comprats; la maleta, feta, i la vaga de Vueling, convocada. Si tot va bé, penjaré un petit post… si tot surt malament, el post serà més llarg.