La generació perduda

He acabat de llegir el segon llibre del mes de juny (beneït temps lliure). És el recull de records d’un gavanenc que explica les vivències dels seus conciutadans i les pròpies durant la guerra civil. Per a mi, el valor d’aquest llibre ha estat la proximitat, veure la fredor de les xifres estadístiques convertides en noms i cognoms, en avis, germans, amics, veïns. He trobat en negre sobre blanc allò que ja havia vist a través dels ulls espantats d’una nena de cinc anys: l’alarma en sentir el soroll d’un avió anomenat “La Pava”; les corredisses a uns refugis precaris que només servien per enganyar la por; el terrabastall dels bombardejos; la fugida de milers de soldats cap a l’exili que s’enduien de les masies, entre la resignació i la pietat de la gent, alguna cosa per menjar. Vides gratuïtament perdudes, joventuts absurdament segrestades, famílies irremeiablement trencades.

Enmig de totes les misèries i d’alguns miserables, em crida l’atenció aquest paràgraf:

“Quan després de quinze dies d’haver-se declarat el final de la guerra el meu oncle va arribar sa i estalvi a casa i ens va contar la calma i tranquil·litat que sempre havia regnat en aquell sector del font, semblava realment un miracle. Ens va contar que mai va disparar un sol tret i que ni tan sols n’havia oït cap. També ens digué que els soldats d’un i altre bàndol van arriba a confraternitzar i, de tant en tant, s’intercanviaven tabac, licors i revistes. Les coses, però, van arribar al súmmum de les sorpreses quan ens va dir que havien fet algun partit de futbol entre els dos bàndols en terra de ningú”.

No he pogut evitar pensar en el videoclip que enllaço a continuació. No pretenc en absolut banalitzar els fets que succeïren, només és que després de tanta crueltat, injustícia, indefensió, angoixa i bogeria, necessito (sí, necessito) pensar que, en el fons, la tendència natural de l’ésser humà és la pau:

Anuncis

4 Responses to La generació perduda

  1. Jaume ha dit:

    Montse,

    Fixa’t si hi havia tan bon rotllo que un oncle del meu pare es va passar al bàndol dels nacionals. Ho va fer amb un company seu. Els havien promès l’oro i el moro.

    Quan van haver passat de bàndol, els feien anar a primera línia com a escuts humans. Crec que va trepitjar una bomba que li va rebentar els budells. La meva àvia em va explicar que va morir justament el dia que els nacionals entraven a Calella. Hi havia el seu nom a l’entrada de l’Església i a un monument que hi havia al Pati de l’Ós.

    Ah, no has sentit la fanfara aquest matí: he retornat Los miserables!! Ja he encetat “L’elegància de l’eriçó”.

  2. montsellado ha dit:

    Justament perquè coneixia aquesta manera de fer em va sorprendre tant aquest paràgraf (a mi i a l’autor del llibre). Si més no, l’anècdota és real i enmig de totes les desgràcies que explica el llibre encara sobta més.

    Oh! ja has acabat els 1500 fulls? En tot cas, després dels teus comentaris sobre la “merde parisienne”, a la qual, per cert, aniré a contribuir la setmana entrant, crec que m’has destrempat de llegir-lo. Esperaré pacientment a veure si fas alguna ressenya sobre L’elegància de l’eriço a La rebotiga i, si escau, l’encomanaré a la biblioteca.

  3. Jaume ha dit:

    Montse,

    Doncs te l’has de llegir. Ara, vaig tenir un fustre: està tan engrescat llegint-lo per acabar-lo, que ara no me’n recordo com acaba. Són les lectures que te n’has de recordar de les últimes línies.

    Penso que ha de ser molt interessant llegir-lo a París i intenta reconèixer-ne tots els escenaris de la novel·la.

    Chapeau!

  4. montsellado ha dit:

    Bé, si és un consell del profe caldrà seguir-lo. Ara bé, ho hauré de deixar per l’agost. És el mes en què ataco el “pesos pesants”: fa dos anys va ser L’església del Mar, l’any passat em vaig pulir la trilogia d’en Larsson i enguany viatjaré al segle XIX (és que en els poblets del sud fan unes migdiades espectaculars).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: