Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 3.

VEURE EL CAPÍTOL I

VEURE E CAPÍTOL II

I vet aquí que novament es van retrobar els tres germans. I que n’és de bonica la família.

Atesa la delicada situació econòmica, el primer que van pensar va ser demanar ajuda a la seva mare, però ella els va dir que ara estava jubilada i que algun malànima li havia congelat la pensió i que prou feina tenia per arribar a final de mes. Aleshores, van decidir fer una reunió familiar i algú va cridar: Brainstorming, brainstorming! Au, va!, començo jo la pluja d’idees -va dir en Bohemi-, el capitalisme ha mort, per tant proposo engegar-ho tot a rodar i anar a viure a sota un pont. Apa!, carallot!, animal!, això és tot el que se t’acut! -li van dir els germans-. Va, ho provo jo -va dir l’Ecologista-, proposo deixar de pagar al banc, autèntic promotor i causant de la crisi econòmica, i okupar la nostra pròpia casa, a veure com acaba tot plegat. Apa!, carallot!, animal!, que no t’has cansat encara de fer fúting davant de la policia, tu? -li van recordar els germans-. Ara em toca a mi -va dir l’Emprenedor-, proposo malvendre la caseta i buscar un pis de lloguer assequible. Apa!, carallot!, animal!, vols dir que això és el que hem de fer?, vendre la casa i anar a lloguer? -li van fer observar els germans-.

En veure que no se’n sortien, na Margalida va prendre la paraula: Benvolguda parella de fet i porquets que de fet sou cunyats, la situació és difícil per a tots i jo proposo unir les nostres energies. Què us semblaria aquesta opció: vivim tots junts, compartim la casa, cadascú aporta allò que pugui i plegats unim les nostres forces i intentem sortir endavant. Els porquets hi van estar d’acord i tots van pensar en quin era el seu talent. En Bohemi era destre amb els pots d’esprai i va pensar a reconduir la seva punible afició a fer grafiti; així doncs, es va dedicar a decorar persianes d’establiments, murs d’indústries i interiors de discoteques amb un considerable èxit i reconeixement. L’Ecologista va posar la seva passió al servei de la ploma (de fet del teclat) i va escriure per a una reconeguda revista una sèrie d’articles corrosius contra la política mediambiental del govern i va aconseguir fer-se un nom en el món del periodisme. L’Emprenedor va meditar llargament sobre la situació del mercat laboral del ram de la construcció (pèssima) i la situació de la salut de la població (més pèssima encara) i va decidir canviar el transport de totxanes i ciment pel de malalts crònics i també, com els seus germans, va aconseguir una considerable prosperitat econòmica. Na Margalida tenia bon gust per a la decoració i es va especialitzar en el disseny de jardins zen (perquè malgrat la crisi generalitzada encara quedava gent rica -curiosament encara més rica que abans-).

I aquí podria acabar la història dels tres porquets vivint feliços, juntets i pròspers. Però hi ha qui diu que allà on hi ha faldilles no hi pot haver pau. Un bon dia, na Margalida es va acostar a l’Emprenedor i dolçament li va dir: Garrinet meu, saps que ho he intentat, però al teu costat no em sento feliç. A la nostra relació li falta caliu, il·lusió, amor. He trobat algú realment apassionat que em fa sentir viva i amb qui tinc un projecte de futur. Queda’t amb la casa, que jo foto el camp amb ell. El pobre porquet no entenia res i no podia dir altra cosa que Què? Qui? Ai truja!, per què? Però no hi va haver res a fer, i la xicota va marxar amb el seu enamorat.

I vet aquí que na Margalideta i l’Ecològic, agafadets de la mà i enamorats fins al moll de l’os, van emprendre l’aventura d’unir-se a una ONG per salvar l’amazònia, però això… això és un altre conte.

PS: Tot plegat també podia haver acabat d’una altra manera: acaben de pagar la hipoteca, la Margalideta es queda prenyada de trigèmins, es divorcia, fot al carrer el marit i els cunyats (conseqüència del divorci) i es queda amb la casa (conseqüència de la pàtria potestat), l’Ecologista i en Bohemi okupen una masia al Pallars Jussà i l’Emprenedor torna a casa amb la mamà perquè ha de passar la pensió pels garrinets i no es pot permetre encetar una nova hipoteca… però què voleu que us digui, en el fons sóc una romàntica i m’agraden els finals (raonablement) feliços.

Anuncis

8 Responses to Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 3.

  1. Rosaura ha dit:

    Ostres, ets com l’Iniesteeee… una crack!!

  2. montsellado ha dit:

    Gràcies, Rosaura! Fas que m’alegri d’haver penjat això perquè, un cop escrit, no et pots fer càrrec de com vaig dubtar abans de clicar a sobre de “Publica”.

  3. afbourdiol ha dit:

    L’enhorabona, Lladó! Volem més versions apòcrifes!

  4. montsellado ha dit:

    Oh!, que bé que us hagi agradat. Ja pensava que algú suggeriria que m’emprovés una camisa blanca, amb mànigues llargues i que es lliga a l’esquena amb un llacet…

  5. Marta ha dit:

    A mi també m’ha agradat molt aquesta saga!

  6. montsellado ha dit:

    No em provoqueu, no em provoqueu, que encara veureu la ventafocs convertida en una immigrant sense papers o el conte de la cigala i la formiga capgirat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: