Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 2.

VEURE EL CAPÍTOL I

Així doncs, els porquets van iniciar, il·lusionats i feliços, una nova etapa en la seva vida.

En Bohemi va pensar que el millor que podia fer era encetar la independència a poc a poc i per això va decidir compartir pis amb uns altres porquets per com n’és de bonica la companyia i… com n’eren d’escassos els seus recursos. Així doncs, després de buscar i preguntar va trobar un piset d’estudiants en què rellogaven una habitació amb dret a cuina. N’eren sis i només hi havia un bany, però no hi feia res: que n’és de maca la companyia quan hi ha bona sintonia. Tots tenien la mateixa edat, les mateixes ànsies de llibertat, les mateixes ganes de gresca, la mateixa ignorància a l’hora de cuinar, les mateixes poques ganes de netejar, la mateixa traça per llençar els mitjons per terra (i els jocs de la Play i les revistes), el mateix poc respecte per la intimitat dels altres… Després d’uns mesos d’intensa convivència va decidir anar a ca son germà a fer una visita de cortesia i aquestes coses que es fan els parents. Es va despedir ben cordialment dels seus companys de pis amb una frase que si fa o no fa deia: Foto el camp, això és un cau de llops!

L’Ecologista va pensar que havia de viure d’acord als seus ideals, així doncs va preguntar, mirar i buscar fins que va trobar un bon lloc on quedar-s’hi… d’okupa. N’eren uns quants més, tots antisistema, bona gent. Tenien les idees prou clares, promovien accions socials entre els nanos del veïnat i, de fet, la gent de l’entorn els respectava i estimava. El lloc on habitaven, una nau industrial als afores del poble, el mantenien net i lliure de residus contaminants. El terra era lliure de revistes (un cop llegides les deixaven a altres companys perquè les reutilitzessin o bé les dipositaven al contenidor blau), era lliure de jocs de la Play (un joc capitalista que no era ben rebut entre ells) i era lliure de mitjons (no en tenien prou per escampar-ne). Un dia, però, van ser amablement desallotjats perquè el propietari havia aconseguit requalificar els terrenys i tenia pensat fer-hi una urbanització luxosa amb enllumenat urbà poc sostenible, piscines poc sostenibles i habitatges unifamiliars poc sostenibles (ep, però amb plaques solars a la teulada, que això serveix de ben poca cosa, però fa patxoca -sembla sostenible-). Just en el moment en què corrien alegrement davant la policia, va arribar en Bohemi a fer una visita a son germà el qual el va encoratjar a córrer amb ell tot dient: Després ja t’ho explicaré, però ara fotem el camp que venen com llops!

L’Emprenedor era l’únic dels tres germans que tenia promesa: na trujeta Margalida. Enamorat com n’estava se sentia capaç de menjar-se el món i li va proposar d’anar a viure junts: Margalida, què et semblaria fer un pas endavant en la nostra relació de parella? Ella va acceptar de seguida, puix que eren les paraules més romàntiques que mai l’hi havia adreçat. Així doncs, el nostre heroi es va fer autònom del ram del transport, va demanar una hipoteca a 30 anys de termini i va comprar un niuet d’amor per a ells dos. Treballaren amb entusiasme disposats a dexar-hi la cansalada (mai millor dit, oi?) i a deixar-hi la pell (on he sentit això abans, jo?) i al principi, tot sacrificant les vacances, el cinema, els caps de setmana, hores de son, els sopars fora de casa i el descans dominical, se’n sortiren prou bé per pagar la hipoteca. La casa sempre estava polida i no hi havia res de res escampat per terra; de fet es passaven tot el dia treballant i només hi anaven a dormir. Però va arribar un monstre anomenat crisi, na Margalida va anar a petar a l’atur (un ERO de la seva empresa, vés) i el porquet emprenedor va tastar la fel dels impagats. Justament en el moment en què varen arribar els germans a fer-los una visita el porquet li deia a la seva xicota: Nena, si no paguem la hipoteca haurem de fotre el camp; ja li veig les orelles al llop!

VEURE EL CAPÍTOL III

Anuncis

4 Responses to Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 2.

  1. Marta ha dit:

    Hahaha, molt divertit, Montse! M’he fet un fart de riure amb el capítol 2…

  2. montsellado ha dit:

    És que em vaig posar a pensar en quina mena de llops ens poden fer fora de casa (i no precisament bufant) i em va sortir això. Em pregunto per què en diuen pluja d’idees si de vegades s’assembla més a una bona tamborinada

  3. […] Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 2. « Montsellado's BloC escrigué: 17 novembre 2010 a les 12:19 am […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: