Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 1.

Era una família monoparental: la mamà truja i els seus tres bessons anomenats Bohemi, Ecològic i Emprenedor. El pare, no el van conèixer; la mare només l’havia esmentat en alguna ocasió tot dient que era un porc, però els nois no varen saber mai com interpretar aquestes paraules.

El cas és que els anys varen anar passant i va arribar un dia en què la mare va reunir els seus fillets i els va dir: Amorets meus, vosaltres sou la llum de la meva vida, la guspira que m’anima cada dia a llevar-me a les sis, anar a treballar, fer el dinar, parar taula, rentar els plats, fer els llits, recollir els mitjons escampats per terra, posar la rentadora, escombrar, treure la pols, fregar, estendre la roba, netejar els vidres, recollir els jocs de la Play escampats per terra, planxar la roba, fer la compra, fer els banys, fer el sopar, parar taula, rentar els plats, recollir les revistes escampades per terra i, en definitiva, totes aquestes coses que m’omplen tant i donen sentit a la meva existència. Han estat trenta-quatre meravellosos anys tenint cura de les vostres necessitats per tal que us convertíssiu en uns porquets de profit, amb una bona formació acadèmica i un futur ple de promeses. Ara, ha arribat el moment que aixequeu el vol fora de la llar, feu la vostra i formeu una família.

Els tres porquets, evidentment, s’hi van negar, li van dir que no la volien deixar sola ni privar-la de la seva companyia, que sabien perfectament que ho passaria molt malament sense ells. Ella, per tranquilitzar-los, els va dir que no patissin, que ho havia meditat llargament i que de totes totes havia pres la decisió de sacrificar-se per ells, que per suportar aquesta dolorosa situació havia decidit prejubilar-se, fer viatges del imserso i classes de ioga, de pintura a l’oli, de ceràmica i de teatre. A més a més, havia conegut un senglar amb el qual card… cartejava de feia un temps i que l’acompanyaria en els viatges per alleugerir el difícil tràngol d’haver de dir adéu als seus fillets. Ells varen tornar a insistir i li varen dir que vigilés amb el senglar, que podia ser un aprofitat sense escrúpols que només la volgués perquè li fes el dinar i li planxés les camises (quina barra!), però la mare els va dir amorosament: Ninets meus, foteu el camp d’una vegada.

I així ho van fer (tot i saber que deixaven sa mare amb el cor destrossat, i és clar!).

VEURE EL CAPÍTOL II

VEURE EL CAPÍTOL III

Anuncis

7 Responses to Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 1.

  1. Rosaura ha dit:

    Impressionant! Vull la segona part, ja!!

  2. Marta ha dit:

    Genial aquesta versió! Em sumo a la petició de més relats!!

  3. montsellado ha dit:

    Ostres, espero no decebre a ningú amb el capítol següent, però ja se sap que quan fas pluja d’idees les coses agafen vessants estranys…

  4. Jaume ha dit:

    i és clar! què? Ja pots ordenar les idees i posar fil a l’agulla… no ets pots deixar així d’orfes!!

  5. montsellado ha dit:

    Fet!, i que sigui el que Déu vulgui (espero no haver de justificar que no prenc substàncies il·legals).

  6. […] Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 1. « Montsellado's BloC escrigué: 17 novembre 2010 a les 12:21 am […]

  7. […] Els tres porquets (versió apòcrifa). Capítol 1. « Montsellado's BloC escrigué: 17 novembre 2010 a les 12:18 am […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: