A trenc d’alba

Se sentia immersa en aquella nebulosa que hi ha entre el son i la vigília, sense saber si somniava que estava desperta o si obria els ulls encara adormida. Era aquell moment tan agradós en què la mandra fa gaudir lentament del nou desvetllar dels sentits. Les llunyanes campanades encara feien més palès el silenci que l’envoltava: quatre, cinc, sis. Era d’hora. Massa d’hora per descloure els ulls. Només escoltava la respiració rítmica, profunda, un pèl ronca del que jeia al seu costat. Aquell so estimat que li feia dir tot rient que en el seu llit hi havia un gat. En sentia l’alè càlid i humit pessigollejant-li el coll, n’intuïa les oscil·lacions del pit, els dos cors bategant al mateix ritme. Es va girar buscant-lo, va estirar el braç cercant-li el cos, la tebior de la pell en la seva pell.

De sobte, va despertar. Una esgarrifança li va recórrer l’espinada. L’altre costat del llit era buit. No hi era. No hi seria mai més. L’havia perdut per sempre. L’havia deixada desconcertada, perduda, sola. Ell no volia marxar i ella no volia que se n’anés, però llurs voluntats poc hi van poder fer. De cop, tota la tristor continguda dels darrers dies li va pujar a la gola i va empènyer un sanglot mentre un crit mut li repetia a cau d’orella: mai més, mai més, mai més. Una intensa punxada la va prémer enmig del pit, el batec del cor li fiblava els canells i tota la fortalesa se li va enfondrar com un castell de cartes en comprendre que només l’havia somniat i que ja sols podrien estar junts allà on el son es confon amb la vigília, on els somnis semblen reals i la realitat només és un dibuix foll de la fantasia.

Advertisements

11 Responses to A trenc d’alba

  1. Jaume ha dit:

    Espero que aquest no sigui el conte que tenies pensat penjar, oi? Buffff, una passada, Montse! Felicitats!!

  2. montsellado ha dit:

    No, el de classe el tinc mig embastat però encara hi estic lluitant per aconseguir que sigui un “conte d’amor platònic” i no pas “el conte d’una bleda assolellada” (i no me’n surto! mecàsum!).

    També tinc al taller una versió alternativa del conte dels tres porquets, però m’està sortint una mica bèstia i no sé si gosaré penjar-la (no sigui cas que perdi la meva fama de morir-me “de casta y de sencilla” hahaha!)

    De debó que t’ha agradat “A trenc d’alba”? Gràcies!

  3. Rosaura ha dit:

    Apostoflant!

  4. montsellado ha dit:

    Gràcies, Rosaura!

  5. Àlex FiB ha dit:

    M’uneixo de molt bon grat als afalacs: chapeau (“xapó”)!

  6. montsellado ha dit:

    Merci beaucoup! Vous êtes trop amable. (Vols creure que m’has “engegat a DIEC” amb això del xapó? I a sobre l’hi he trobat!)

  7. Àlex FiB ha dit:

    I és clar, que potser no coneixies la paraula…? ¬¬’

    M’agrada, això d'”engegar a DIEC”…

  8. montsellado ha dit:

    Si més no immensament millor que “a dida”. És que això ja és malaltís: ho consulto tot tot tooooooot. Les paraules que no sé, perquè no les sé i les que sí sé per si de cas (vols dir que aquest verb és pronominal… i això és masculí o femení… i aquesta pronúncia ja és la que toca… i al darrere quina preposició hi escau… i em sona que hi havia un sinònim que… i ara no hi és, però potser el mossèn si que la té…).

    • Rosaura ha dit:

      A mi m’han engegat alguna vegada… però no precisament al Diec jajajaja…

      • montsellado ha dit:

        És possible que tu i jo ens trobem allà on dius de tant en tant… de forma absolutament injusta, és clar (bé… jo he de reconèixer que alguna vegada m’ho he merescut una micona… però només alguna vegada, eh!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: