Alea iacta est

Dissabte. Les sis tocades. Ja fa hores que volto. No estic nerviosa, però no puc dormir. No n’estic, però tinc les mans suades. De debó que no, però les cames tenen vida pròpia. Decideixo aprofitar aquest desvetllament per tornar a llegir l’esquema de la història de la llengua. Ho faig, però no em serveix de res. No aconsegueixo memoritzar cap dada. Només frases escadusseres em volten pel cervell: i varen prohibir la llengua… i varen prohibir l’edició de llibres… i varen canviar els topònims… Tanco el llibre. Tot plegat només m’ha servit per sentir-me hereva d’una llengua maltractada, minoritzada, menystinguda, bellíssima.

Nota mental: he de buscar aquella cançó d’en Lluís Llach i penjar-la al Box. Segona nota mental: he de deixar de prendre notes mentals; començo a fer com el Miquel Calçada polonès. Decididament em falta un bull.

Un quart i mig de vuit. Un petó. Marxo. Sort. La pluja de la nit ha deixat l’aire fresc i net i amb una agradabilíssima olor de molsa; obro les ales del nas i me n’omplo els pulmons. Al parc, una tórtora parrupa insistentment i una cuereta rebusca no se sap pas el què entre la gespa. Enfilo carrer amunt amb un pensament positiu: potser sí que avui em diran que no en sé prou, però ningú no em podrà negar que ara en sé més.

Advertisements

2 Responses to Alea iacta est

  1. Silvia Palacios ha dit:

    Sona a la tele noms con Alguersuari, Barrichello i com no Fernando Alonso… he acabat de repassar els deures de la petita i per fi en molts dies (setmanes) puc recuperar mitja horeta per mi. Al meu cap bé, que ahir va ser l’examen del D, i em poso una mica trista, ja fa dies que vaig prendre la decisió que aquest any no podia ser, i he pensat… com els haurà anat als companys? i he entrat al bloc!… he percebut que heu anat de bòlit els darrers dies, lògic, però estic convençuda que haureu estat força brillants… et llegeixo i em tornen les ganes de continuar, de no llençar la tovallola, encara que sigui poc a poc, em dic a mi mateixa, sempre s’avança (en el teu cas molt).
    Suposo que les classes ja han finalitzat i no ens tornaren a veure, però no m’agradaria que això fos així sense comentar-te que ha estat tot un plaer de tenir-te com a companya.

  2. montsellado ha dit:

    Sílvia, quan vaig veure que no venies vaig pensar que t’havies canviat al grup del vespre. Imagino que has tingut els teus motius per deixar-ho córrer, però en veure com escrius no puc evitar pensar PERÒ QUINA LLÀSTIMA! PER QUÈ! SI HO FA GENIAL!

    Si t’animes, de classes n’hi haurà fins el dos de juny; però si no ens veiem, vull que sàpigues que si necessites un cop de mà per a qualsevol tema (m’he convertit en una experta en pronoms febles!) pots comptar amb mi, perquè l’any que ve hi tornes, eh!

    Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: