Jo renego, tu renegues, ell renega, nosaltres…

I per què no? La llengua és comunicació, per tant maleir també ho és. Una comunicació un pèl violenta, però al cap i a la fi una forma d’expressió.

Malgrat que el seny em pesa més que la rauxa, si es donen les condicions escaients (un cotxe em fa un avançament homicida, anul·len un gol del Barça injustament, trobo l’excepció de l’excepció de la norma…)  jo també en deixo anar algun de tant en tant. El que és curiós és que el renec o l’insult sovint surten en forma de barbarisme. Que potser no volem embrutar la llengua vernacla?, perquè d’eines en tenim, eh! Un femer! Permeteu-me que sigui, per una vegada i sense que serveixi de precedent, políticament incorrecta i us recomani aquesta lectura.

A banda dels insults, com aquell memorable “Baldrick, ets un carallot!” de l’Escurçó negre, hi ha els renecs que sovint em fan gràcia per com en són de recargolats. Fins i tot aquells que no arriben ben bé a l’insult però que no deixen gaire bé el destinatari de la “floreta”: Aquest li passa com a les cebes, que la trompa li fa perdre la cabeça (encara que no estigueu avesats al món agrari no crec que necessiteu que us l’expliqui, oi?). N’hi ha que no els trobo en el diccionari, per exemple tombacistells que potser és excessivament local, i d’altres que són terriblement gràfics com torracollons que és el meu predilecte… i fins i tot potser algú que llegeix això té prou motius per aplicar-me’l.

Ara que hi penso, algú sap per què en molts renecs (mecagunlaputadorus) fem servir la forma plena del pronom reflexiu?, sona més contundent?, l’hem importat dels parlants septentrionals?

PS1. Si algú té alguna aportació a fer a la llista de paraulotes, endavant, esplaieu-vos i afegiu-la en els comentaris. Totes les barbaritats que no siguin barbarismes seran ben rebudes. Mai se sap quan es poden necessitar aquests “recursos lingüístics” i paga la pena tenir-ne una bona reserva.
PS2. Deixo una altra cançó al box que, com ja és habitual, no treu cap a res en un bloc de… un de… de què és aquest bloc?
Advertisements

11 Responses to Jo renego, tu renegues, ell renega, nosaltres…

  1. Jaume ha dit:

    Quina entrada més interessant, Montse!! Havíem d’haver organitzat la campanya d'”Apdrina un renec”. Penso en una possible resposta a la interrupció de renegar en català: la desaparició d’un ofici en què el renec era un requisit: els carreters; tot i que la pagesia també en té un bon domini o els paletes.

    Com sempre, em fas capbussar-me en el subconscient i evocar la meva infantesa:

    ser un xarxó o una xarxona!
    ser un/una cagamandúrries!
    ser un/ una penco!
    ser un bord o una borda! (tot i que de seguit vam aprendre el borde)
    mecasundena
    vatua l’olla de Caldes (expressió del meu padrí, que és molt formal)

    Ara que l'”imbècil!” del Molina de Polònia el situaria al capdamunt de la classificació. No és un renec gens ofensiu, però el to amb què el pronuncia…

    A Calella, com en tots els pobles, hi ha personatges famosos. Un és famós pel seu insults. Mai el diu igual i cada vegada pot ser més barroc. Recordo, i em quedo bastant curt, una vegada que es va picar al dit quan feia de paleta: “Me cago amb els claus que va recollir el secretari de Crist!”. Ara també em ve al cap què remugava quan feia de cambrer i anava amb la safata plena i la clientela no el deixava passar: “Cuidaduuuuuu, a veure si m’hauran d’enguixar la columna vertebral!”

    Ja veus que si he fet servir alguna forma pronominal opto per la plena. No sabré aclarir el dubte, però deixo dues possibles respostes:

    les formes plenes són pròpies del registre col·loquial?
    a l’Alt Maresme abans que rebéssim l’ensenyament del català normatiu fèiem anar les formes plenes: “me dic Jaume” o bé ” te truco demà”.

    Potser que treballi una mica, oi?

    • montsellado ha dit:

      Sí, els carreters eren els reis del renec. Es veu que això de tractar amb bèsties tossudes remou els baixos instints lingüístics. Això de xarxó no ho havia sentit a dir mai i és curiós perquè potser ha desaparegut com a retret des que es va inventar la moda grunge. Oh!, i completament d’acord amb això d’en Molina Polonès: l’insult no el provoca el mot sinó la prosòdia (ho diu amb tota l’ànima, oi?). És boníssima la creativitat que hi posa alguna gent a l’hora de renegar; m’ha encantat aquest tan llarg i florit.
      Pel que fa a això de les formes plenes dels pronoms, ara se’m vol desvetllar una neurona que estava atenta un dia que parlavem de dialectes… és possible que la forma reforçada, abans de Fabra, només fos pròpia del central? O si més no estigués en minoria respecte dels altres dialectes?

  2. Jaume ha dit:

    Ep, al final hauré d’anar al metge per culpa de la bloquitis, però com que no xerro a la feina…

    M’ha agradat la cantant francesa. No la coneixia. Ara sento els meus fills que sempre em diuen: “Papa, tens uns gustos musicals ben estranys i d’allò més variats”. Em recorda una mica la Björk. Coneixes Camille? És boníssima: http://www.youtube.com/watch?v=xPN5WTptICU. Ara el millor són les seves actuacions en directe.

    Pel que fa al bloc, ens hi haurem d’especialitzar. Veig que els camins del Bloc són erràtics. Potser aquesta és la gràcia d’aquest canal de comunicació?

    • montsellado ha dit:

      Calla, calla, quan penso tot just fa mig any que ens vas dir “Doneu-vos d’alta al wordpress i creeu un bloc per penjar-hi els exercicis que aneu fent a classe”. Qui m’havia de dir que això seria l’inici de la meva blocoaddicció (una malaltia molt contagiosa, molt perillosa… i MOLT recomanable)

  3. Rosaura ha dit:

    A mi sempre m’ha agradat “cagamandurries” i “capsigrany”.
    Molta “merda” dissabte!!

    • montsellado ha dit:

      Capsigrany! M’agrada. Me l’apunto.
      I dissabte… si tenim en compte que a hores d’ara hauria d’estar estudiant l’ús de les majúscules enlloc d’estudiar l’excusa per no tocar el llibre… ja t’explicaré.
      Gràcies pels ànims!

  4. afbourdiol ha dit:

    Em feu patir… Per motius varis, solc desconfiar prou de l’idiolecte de la família paterna; tendim a desfigurar tot de paraules: secanyola per secallona, escorfolla per esclofolla i d’altres que ara no recordo.

    Tan bon punt heu parlat dels cagamandúrries he corrugat les celles: cagabandúrries? Doncs bé, per una vegada, a ca meua no hem desfigurat res de res: bandúrria és la variant, diguem-ne, polida, de mandúrria. No nego, doncs, que la vostra opció tingui encara més força com a renec.

    De tota manera, als Fernandes sempre ens quedarà la recurrència a Google… i això: http://www.productesdelaterra.cat/textil/samarretes-unisex/samarreta-cagabandurries.html

    Quant a això de les formes plenes, hi ha diverses hipòtesis: a) té més força, diguem-ne, “sonora” la combinació consonant-vocal-consonant…; b) influència del castellà, que ja ens guanya per golejada en el col·loquial?; c) és més fàcil de pronunciar -d’acord, als catalanoparlants tant ens hauria de fer…-?; d) reminiscència de la llengua antiga, en què les formes plenes eren les predominants?…

    No atabalo més.

  5. montsellado ha dit:

    Endevina qui ha hagut d’anar de pet a buscar un diccionari (sort del rodamots). Aquest enllaç és boníssim!, no sabia que existien aquesta mena de productes. Això de tenir una col·lecció de samarretes estampades amb “improperis nostrats” no té preu. Tanmateix reconec que no estic psicològicament preparada per posar-me’n una. En tot cas, molt divertit (ui la del “ball de bastons”) i si en lloc de “bocatas”, per més que l’hagin escrit entre cometes, haguéssin escrit bafarada, ja tindrien tot el meu amor.
    M’agraden les hipòtesis de l’ús de les formes plenes (i si es pot triar, em quedo amb les opcions “a” i “d”)

  6. salvador ha dit:

    Comentari al text d’en Bernat Puigtobella, que “un os a l’esquena”, qui més qui menys, tots en tenim.
    Quan ens referim a una persona molt poc treballadora o gandul, a l’agricultura, per ejemple, s’en diu que sembla que tingui “un os a la panxa”, o “un os al ventre”, que és quan aquest fet, l’impedeix ajupir-se figuradament.

  7. montsellado ha dit:

    Que bo! Mira que he llegit aquest text més d’una vegada i no me n’havia adonat. El que més se li podria assemblar és “no poder doblegar l’os de l’esquena”, oi?

    Molt bona observació. Benvingut al bloc, “Vadó Lladó”!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: