(Ens) hi deixarem el seny

A mi l’eslògan em sonava prou bé. No hauria dit mai que hi havia una incorrecció gramatical. Però el verb deixar, ves per on, de vegades és pronominal i de vegades no: http://enricserrabloc.blogspot.com/2010/04/477-febles-en-pronoms.html

Ja sé que vaig fer un post en què deia que les preposicions em feien molta por, un altre per dir que els pronoms febles em feien molta por… queda clar que sóc poruga de mena. Tanmateix, aquestes basardes es poden superar amb una mica d’estudi perquè hi ha norma, hi ha excepció, hi ha quelcom que pots memoritzar, aplicar i triomfar. Us vull confessar, però, que tinc una darrera por: els calcs del castellà (Júlia, tal i com dèiem es converteix quasi en una obsessió, oi?). Potser és un pànic relatiu: no n’hi ha tantes com tot això, però fan molta nosa.

Tinc la sensació que de tots els tipus d’errades aquest és el més difícil de polir i fins i tot diria que de detectar. Són com aquells virus que es disfressen de cèl·lula bona i el sistema immunològic passa per davant sense desconfiar. Amb tot, si hi haguessin correctors (ai, anava a dir leucòcits) a peu d’impremta o si algú tingués la prudència de preguntar abans de llançar campanyes pels grans aconteixements esdeveniments, aquelles que es fan per calentar escalfar l’ambient potser trencariem una miqueta els mals vicis i començaríem a eradicar els mals usos del nostre llenguatge perquè els que no en sabem prou donem per sentat donem per fet que el que veiem està ben escrit i acabem ben decepcionats decebuts. Potser és que han de donar-se pressa d’afanyar-se a fabricar enganxines adhesius i no els queda temps de solventar solucionar els dubtes i saben que els caps faran la vista grossa els ulls grossos sempre i quan sempre que la feina estiqui enllestida quant abans millor com més aviat millor encara que el resultat no sigui una virgueria filigrana.  

Això de fer pronominals els verbs que no ho són també és conseqüència de calcar el castellà, per exemple aquella traducció mal feta de la frase que va deixar anar el rei: Per què no et calles? (callar mai és pronominal). Així doncs, els qui no tenim entrada pel partit de demà ens quedarem al sofà de casa i mentre els nois d’en Guardiola s’hi deixen la pell nosaltres ens hi deixarem la veu. I espero no haver fet més faltes de les que tenia intenció de fer perquè encara que -de bon grat- aquest any hi deixo la pell per fer-ho bé, de vegades sembla que també hi deixo el seny.

Anuncis

6 Responses to (Ens) hi deixarem el seny

  1. Jaume ha dit:

    Montse,

    T’he de felicitar no només per al bloc sinó perquè fas unes entrades ben assenyades. Ara bé, no sé expressar ben bé els sentiments que se’m barregen mentre llegia el text. Deu ser el procés de dol que vaig iniciar la setmana passada.

    M’amoïna aquesta sensació -i no sé si no forma part de l’aprenentatge lingüístic o de qualsevol matèria- d’inseguretat. S’ha d’analitzar per saber-ne les causes. Penso que ens pesa massa el llast d’un ensenyament molt tradicional en què s’havia de fer cas del que transmetia l’autoritat. Per defensar-se esgrimia com a arma la norma. S’ensenyava un model lingüístic bastant allunyat de la realitat. Tot anava a parar al mateix sac, tant col·loquialismes com barbarismes. A més, l’aprenent prenia consciència que aquest corpus idiomàtic només era assolible per a una minoria perquè sempre cometia errades. Aquesta era una de les tasques principals del docent: un ensenyament punitiu (targeta groga i vermella, la majoria de vegades). Com podem aprendre si la fita ens la posen tan inabastable.

    Em preocupa també, fruit del que acabo de comentar, aquests remordiments que hem de tenir els parlants per si no he fem normativament, o correctament. Hem de recordar que els parlants usem la llengua per comunicar-nos i que a vegades, intencionadament o inconsientment, infringim aquesta norma pel criteri que aquesta comunicació sigui fluida i efectiva. No sé si parlants d’altres llengües tenen la sensació que quan fan servir la seva llengua materna la destrossen.

    Les llengües existeixen doncs per comunicar, és a dir per expressar: renegar, estimar, criticar, justificar, argumentar, raonar, comentar, etc. Així doncs, endavant les atxes!

    • montsellado ha dit:

      Gràcies, Jaume. És curós, però la teva reflexió sobre l’ensenyament punitiu m’ha fet adonar que el meu subconscient m’ha traït: he fet servir el color vermell (el més cridaner hi havia) per resaltar les errades. Potser sí que en el fons tenim marcat amb brases aquest sentiment de culpabilitat.
      En tot cas no pateixis perquè encara que em costa treure dels hàbits expressions i paraules que tinc tan arrelades, també he de dir que resulta MOLT gratificant percebre que cada cop ho faig millor.
      Si quan era menuda sortia del “colegit”, me n’anava a casa caminant per l'”asera”, feia equilibris per sobre del “burdillu”, mirava el “busón” abans de pujar a casa i en entrar ma mare sempre em preguntava si m’havia netejat les sabates a “l’alfombra”, i ara no faig res de tot això (especialment el numeret d’equilibrista en resseguir la vorada) per què no fer un passet més, oi? Així doncs, tal com dius, no hem de patir més del compte, però endavant les atxes!

  2. Marta ha dit:

    Els calcs del castellà són traïdors; jo crec que sempre n’anirem descobrint un o altre que hàgim dit, i ben feliçment, tota la vida. Així que no tenim altre remei que aprendre llengua tota la vida (i està prou bé, no?).
    Espero que ja estiguis del tot recuperada de salut!

    • montsellado ha dit:

      De vegades em pregunto si això passaria si el nostre bilingüísme no consistís en dues llengües romàniques. En tot cas em sembla que tens raó i que en tot cas ens tocarà aprendre llengua contínuament… i no hi veig cap problema.
      El procés víric molt millor, gràcies. L’he finit just a temps per començar amb els processos d’al·lèrgia primaveral (hahaha)

  3. Àlex FiB ha dit:

    Us recomano Això del català, d’Albert Pla Nualart. Tracta la qüestió de la fidelitat i la infracció lingüística.

    • montsellado ha dit:

      Si els teus consells fessin el mateix efecte en tota la població, les editorials se’t rifarien: acabo de passar per la papereria i ja me l’he comprat. Només he tingut temps de llegir la primera frase del pròleg (d’en Joan Solà!): Aquest llibre provocarà polèmica.
      SÍ!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: