Records en blanc i negre

Tot mirant un petit mp3, de cop i volta m’he posat a calcular quants discs de vinil hi podrien caber -una mica com el vici de traduir els euros a pessetes-. Us en feu càrrec, oi: una burrada.

Vaig néixer l’any que van matar en Kennedy, però si penso en l’entorn tecnològic de l’època més aviat es diria que vaig néixer a l’edat de pedra: alguns afortunats mortals tenien un televisor en blanc i negre, les ràdios eren uns aparells immensos (tot i que començaven a arribar petits transistors d’Andorra) i els tocadiscos tenien “marxes”: 33 revolucions per als LP, 45 per als “singuels” i 78 per a… bé, això no ho vaig esbrinar mai. En tot cas, quan era menuda em servia per riure perquè si posaves un disc a majors revolucions del que tocava els cantants sonaven com barrufets histèrics.

A casa en teníem un que es plegava com una maleteta i que de tant en tant necessitava un copet en un punt estratègic perquè continués sonant. Sembla que encara vegi la col·lecció de discos. En recordo un d’en Lluís Llach, amb la cabellera al vent, en què cantava El bandoler (per si el voleu sentir, l’he deixat al “My shared… box”). Però dels que em va quedar una major estima varen ser els de la col·lecció de monòlegs d’en Joan Capri. Els he buscat per la xarxa i vet aquí que hi són. És que a la xarxa hi és tot (i hi som tots… de vegades fa basarda). Potser el trobareu carrincló, però és que jo feia un grapat d’anys que no en sentia cap i m’ha fet la mateixa gràcia de sempre.

Per si a algú li plau recordar o descobrir aquesta pinzellada de blanc i negre, us en deixo un enllaç. El que encara no era el doctor Caparrós ens parla, si fa o no fa, des de cinquanta anys enrere, però la qualitat de l’enregistrament és bona. Si us bé de gust, cliqueu i (tant de bo) rieu. I ara que m’hi fixo, he triat un tema que guixa més negre que blanc (ai, aquell que ja tenia una cama al cementiri!).

Advertisements

2 Responses to Records en blanc i negre

  1. Rosaura ha dit:

    Crec que els de 78 eren els primers discs de vinil… cabòries!!

  2. montsellado ha dit:

    Em sembla que o bé no en teníem cap de tan antic o bé me’l vaig carregar en algun desafortunat incident del tot involuntari i fortuït d’aquells que passen quan a la canalla li dóna per esbrinar què passa si prem un botó… ai, ara que hi penso, encara tinc la mateixa dèria!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: