Qüestió de gustos

De ben segur que alguna vegada us han preguntat quin és el vostre color preferit, la cançó que més us agrada, el llibre predilecte, el paisatge que us regala, l’animal de companyia que més us estimeu…, fins i tot la xifra que més us atrau. I la paraula?, ningú no pregunta mai per la paraula favorita (*). Per què no? Si sembla que en qualsevol àmbit sempre hi ha quelcom que ens té enamorats (equip de futbol, pel·lícula, cançó, ciutat…) per què un mot (ara em ve al cap Cituadà Kane i el seu Rosebud) no pot merèixer aquesta distinció i honor?

Reconec, però, que no és una pregunta normal ni fàcil de respondre. Per què ens agrada, si és que ens agrada, una paraula. Pel so? (xiuxiueig, moixaina, feixuc), pel significat? (acaronar, vacances, amic), perquè ens fa gràcia? (cabòries, atzucac, cromanyó), perquè són expressions terriblement descriptives? (bleda assolellada, filar prim, reblar el clau), perquè algú benvolgut sempre ho deia? (delir, gamarús, vailet), perquè per a nosaltres tenen un sentit especial? (cuereta, murri, mixonet), perquè ens estimula? (superació, força, coratge), perquè un dia se’ns va clavar a l’ànima i sempre ens ha acompanyat? (solitud, melangia, silenci). Què fa especial, si és que la trobem especial, una paraula? La paraula en si o els llavis de qui ens l’ha fet conèixer? La paraula o el poema en què l’hem llegida? La paraula o les emocions que n’impregnen cada lletra? Ho sento, però no tinc respostes. Només tinc, com sempre, un munt de preguntes.

(*) NOTA: Aquí és quan, en fer la reflexió en veu alta, el meu fill gran em diu “mama ets una “friqui”, però tenint en compte l’edat de qui llança la “floreta” gairebé puc dir que aquesta percepció em tranquil·litza. Crec que seria més preocupant si pensés que sóc molt “guay”; alguna cosa no acabaria de rutllar. Ara per ara tampoc pretenc que entengui (ni ell, ni ningú, ni jo) que hi ha paraules que em tenen el cor robat ni tampoc que en la meva llista de llibres preferits hi ha un diccionari… (friqui, friqui)

 

Anuncis

4 Responses to Qüestió de gustos

  1. Jaume ha dit:

    No hi havia pensat gaire…

    Fa uns dies que me’n balla una: “catarineta”. És el que em deia el meu germà per fer-me enrabiar. Abans no la podia sofrir i ara em fa molta gràcia.

    Ara una frase feta. Resulta que no vaig saber com se’n deia i, evidentment, el seu significat. A casa, la meva àvia i la meva mare sempre la feien servir. En sabia el sentit però no hi veia cap relació. A vegades les sentia quan explicaven un fet que les havien fet “anar de rodes a pilats”. Preparant la primera classe que havia de treballar les frases fetes, vaig descobrir que es referien “anar d’Herodes a Pilats”.

    Una altra: “salsafí /-ns” . Em sona a paraula màgica. Potser l’equivalent al protagonista del conte de Pere Calders. És un producte que es fa servir molt a la comarca de la Selva. És com una mena de nap, però que té un gust especial. Es fa molt amb pollastre o ànec. Les àvies de Sils l’han popularitzat.

    Deu ser que m’enyoro? El poder de la paraules poden convertir-se en taules de salvació per a la nostàlgia. És el medicament per als que som “forasters”, una altra paraula que cada dia que passa m’agrada i em convenç més.

    Finalment,una d’ús exclusiu de la família política: “flaona”. És un pastisset típic de Figueres. Deu ser de pasta brisa. És inflat pel mig (recorda un pit) i farcit de crema. El dia que el vam descobrir, la meva sogra el va fer servir per designar les dependentes de la pastisseria que hi ha a prop de l’Ajuntament. Te’l ben recorden. Així doncs, l’usem com a sinònim de “bleda assolellada”.

    I potser que pari,no?

  2. montsellado ha dit:

    Jo, de menuda, quan encara no sabia xerrar bé, em vaig autorebatejar i quan em preguntaven com em deia jo contestava que “Rarrat”, però és que em van posar un nom un pèl dificilet de pronunciar per una criatura.

    Ei, aquesta frase feta també la fem servir a casa i guaita què en diuen aquí:
    http://etimologies.blogspot.com/2009/12/anar-dherodes-pilat.html

    No t’ho creuràs però m’acabes de regalar un flashback. Feia temps que no sentia la paraula foraster i de cop i volta he vist a qui la deia i fins i tot he recordat el timbre de la seva veu. Tens raó: les paraules, com les olors, tenen poder evocador.

    M’han agradat els teus mots i m’has donat una idea: anotaré la meva col·lecció al marge del bloc, a veure quin quadre surt.

  3. Kuka ha dit:

    Montse! No m’acabo de fer l’idea que tens fill!! =:o) Dit això, puc dir que m’encanten les paraules (i la teva llista de MOTS MOTS MOTS)… i, més que les paraules, m’encanta saber que triar una paraula o una altre és una opció, una elecció ideològica (mot tan demodé avui però que el segueixo fent servir, per suposat). Ara mateix, no sé triar una paraula especial (és que són tantes!).

    NB Recordes quan vas aprendre que mulat venia de mula. Ja em diràs si som o no som ideològics! La llengua no és neutral, ni és neutral cap comentari que fem. Ni tan sols el silenci és neutral, no!?

    • Montse ha dit:

      No pensis, a mi de vegades també em costa de creure que ja siguin tan grans (10 i 14).

      El món del llenguatge és fascinant. Vaig llegir una vegada una cita d’en Joan Maragall: “Cada terra comunica a les més substancials paraules dels seus homes un sentit sentimental que no hi ha diccionari ni gramàtica que l’ensenyi”. Potser hi haurà qui la qüestioni, però a mi em va agradar tant que la vaig anotar ràpidament perquè no se m’oblidés. De fet, la columna de la dreta n’és plena de les que per un motiu o per un altre més m’han colpit.

      Ah, si vols saber d’on n’he tret la majoria et deixo dos enllaços per si t’hi vols subscriure (és de franc 😉 )

      http://minimalia.drac.com/alta/
      http://rodamots.drac.com/alta/

      I tens tota la raó: de vegades els silencis són més eloqüents que les paraules.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: