Encara sort!

Ja que estic un pèl verda -de fet molt- en història, aprofito algunes estonetes per llegir coses i situar-me una mica. Avui he llegit això respecte la normativització:

Al final del segle XV, a tot Europa, es van intentar dignificar les llengües romàniques, ja prou diferenciades del llatí, i per això calia normativitzar-les. La majoria d’aquestes llengües van escriure les seves gramàtiques entre els segles XV i XVI; el català, però no ho va fer fins al segle XIX.
Tot i això, durant l’últim terç del segle XV es començaren a publicar obres que reflexionaven sobre l’ús del català:
–          Liber elegantiorum, Joan Esteve.
–          Regles d’esquivar vocables e mots grossers i pagesívols, Bernat Fenollar i Jeroni Pau.
–          Brama dels llauradors de l’Horta de València contra lo venerable mossèn Fenollar, Jaume Gassull.

Ja hi som! Ja m’han tocat els del gremi. Quan alguna cosa no fa fi és que fa pagès. Quina mania!

A la pàgina següent, però, parla dels estralls que els Decrets de nova planta varen provocar en la llengua i mireu quina cosa més curiosa:

A pesar del prestigi del castellà i de les prohibicions que hi hagi pogut haver contra la llengua catalana, cal recordar que per subsituir una llengua cal conèixer-ne una segona. La major part de la població era analfabeta i no sabia castellà. No és doncs estrany que en estrats socials populars (els més nombrosos) el castellà no penetrés.

Ho haveu vist? Si ja ho sabia jo, el cor m’ho deia: encara sort dels pagesos!

Font: http://www.menorcaweb.net/calaixera/web_historia_llengua/
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: