Com que sempre ho havia sentit així… a mi ja em sonava prou bé

Devia tenir ben bé 15 anys quan, gràcies al naixement de TV3, vaig mirar la primera pel·lícula doblada al català. La sensació va ser estranyíssima i em fa vergonya reconèixer-ho, però em sonava fatal. Els informatius potser no em van sobtar tant perquè ja estava acostumada a escoltar notícies en la ràdio (beneït mitjà, sempre tan proper), però una altra cosa varen ser les sèries i les pel·lícules. Aquell JR dient a la seva dona “Sue Ellen, ets un pendó” va ser impagable i sentir en John Wayne (ep, John “Baine”, per als d’aquella època) i tot el reguitzell de perdonavides de les pel·lícules del llunyà oest parlant la llengua de Fabra va ser desconcertant.

Fins aquell moment les meves orelles no havien sentit altra cosa i potser tenia grabat en el cervell una determinada manera de fer. No obstant això, l’ensurt no va durar gaire i ràpidament em va semblar d’allò més normal. Tanmateix em van quedar dos serrellets : l’un que la criada d’Allò que el vent s’endugué no fes aquella melodia que fins aleshores em semblava tan natural (señorita Escal·laaaaaaaata) i l’altre que el “Pedro Picapiedra” i en “Pablo Mármol” no es diguessin ni Pere ni Pau.

Després d’uns anys -de fet molts- la xarxa per fi em dóna la possibilitat d’accedir a la informació que necessito: la versió original. Efectivament, The Flintstones són en Fred i en Barney i la minyona dels O’Hara parla d’una manera tan normal com la resta de personatges de la pel·lícula, tant en la versió anglesa com en la catalana. Canviar els noms d’uns personatges deu tenir alguna lògica (qüestió de màrqueting, suposo), però em pregunto per quins set sous varen doblar aquella pobra dóna fent la cantarella que feia. Tant se val. En tot cas, visca les traduccions fidels i llàstima les que en algun moment fan aparentar correcta l’errada.

Advertisements

4 Responses to Com que sempre ho havia sentit així… a mi ja em sonava prou bé

  1. Marta ha dit:

    Déu n’hi do, això de la cantarella no era gaire afortunat… Suposo que volien crear un efecte còmic… O fer èmfasi en la diferència de parlars i accents (però d’una manera gens encertada, certament).
    I això de traduir els noms propis, ara ja no es fa gaire i se solen respectar més…, per sort!

  2. montsellado ha dit:

    Ja ho pots ben dir: força desafortunat.

  3. Jaume ha dit:

    Doncs si aneu a veure “Precious” passa alguna cosa similar. La protagonista té una companya jamaicana. En la versió doblada han intentat imitar-ne l’accent i recorda molt la minyona de qui parleu.

    Però no us havia sobtat els doblatges dels dibuixos animats? N’hi havia un que sempre acabava: “y no olviden de vitaminarse y supermineralisarse”.

  4. montsellado ha dit:

    Ui, i tant que recordo aquell ratolí!
    Els doblatges hispanoamericans són terribles. A casa, arran d’una versió una mica infumable de la ventafocs, ens va quedar una mena de falca: quan els nanos s’esvaloten més del compte de vegades els engego un “no se me alboroooooten”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: