Tinc un dubte (IV)

Sí, ja sé que vaig dir que no ho tornaria a fer, però la carn és feble. És que ha sorgit el tema i el Sr. Ortega ho explica tan bé que no puc evitar repetir paraula per paraula el que ell en diu.

On li faig el zulo?

Ningú se’n recorda, del pobre soterrani. Quan algú vol al·ludir a l’estança dels baixos d’una casa, i que sovint fa de magatzem, de rebost o d’arsenal d’armes, sol fer servir dues formes, totes dues inadequades. Una d’elles, subterrani, és correcta, però es tracta d’un adjectiu, i per tant l’haurem d’aplicar sempre a coses i fenòmens que vagin sota terra, com ara el metro, que és un tren subterrani, o direm que els talps tenen una vida subterrània. I l’altra, “sòtan”, és un atre barbarisme matusser otingut de podar la vocal final d’un terme castellà, com veiem, una pràctica molt estesa en la impostura lèxica. Per tant, si volem muntar un taller tèxtil clandestí, l’haurem de fer al soterrani.

Títol: Tinc un dubte. El petit llibre del català correcte.
Autor: Rudolf Ortega
Editorial: La Magrana

Nota: Yvonne, aquesta te la dedico (i si vaig a la presó per “pirata” ja em duràs un entrepà; el meu favorit és el vegetal amb una micona de tonyina ;))

Anuncis

3 Responses to Tinc un dubte (IV)

  1. yvonne ha dit:

    Montse m´ha arribat a l’ ànima la teva dedicatòria i em plau veure que anava ben encaminada ,o es podria dir que no anava mal encaminada?, bé no sé, potser es pot dir de les dues maneres, però el que sí sé és que em de motivar-nos amb allò que ens fa adonar-nos de que no som tan ignorants.
    Ui, ui, més val que pari i no escrigui res més, doncs que m’estic passant i ho pagaré car quan vegis les faltes comeses.
    Avui, com pots veure, he començat a fer-te cas i espero que el fet d’ animar-me a escriure, correcte o incorrectament, faci que cada cop sigui més fàcil escriure sense errades.
    No t´ho perdis!,però fa una estona, després de dedicar una estona per fer-te un comentari, no habia posat la meva adreça i se m’ha esborrat tot. Sóc la repera.
    Et corresponc tot dient: Va per a tu!

  2. montsellado ha dit:

    Yvonne, ja ho veus: anaves perfectament encaminada. El que passa (a mi la primera, em temo) és que ens criden més l’atenció els errors que els encerts, però com diria aquell: “Al loro, que no estamos tan mal!”.

    Estic contenta que hagis decidit llançar-te a la piscina i escriure. Tampoc passa res si ens equivoquem perquè estem en família i tots els de la colla d’en Jaume som susceptibles d’escriure algun disbarat (cada cop menys, eh) i això ens fa tolerants i comprensius els uns amb els altres. Ànim!

  3. Jaume ha dit:

    Noies,

    No en tenia prou haver llegit l’entrada posterior a aquesta que veig el comentari de la Yvonne. M’ha fet molta il·lusió. Sé que la fita és el certificat, però cada dia us (i em) demostreu que apreneu.

    Me’n vaig a dormir i no sé si passaré per la porta.

    Bona nit1

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: