Tarda de dissabte (malaguanyada)

Intento esbrinar quin mal he fet jo per haver de passar la tarda d’un dissabte memoritzant quan he de posar dièresi, quan no, quan una coma, quan dues, quan cap (per vulguer sapiguer tantes coses el cap em bulleix)… Tantes lamentacions m’han inspirat: acabo de recordar una cançó tristíssima, però bellíssima -pel meu gust, i és clar- (i, per una vegada, no vellíssima!) de la Maria Mena. La penjo aquí al costat (encara que no sé si ho hauria de fer, perquè la cosa s’està posant molt fotuda…)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: