La frustració del “poli bo”. (Tragicomèdia en dos actes)

Personatges: un poli bo, un poli no tan “bo” i un marrec de tres anys.

Primer acte. El poli bo, com cada vespre, es prepara per banyar el marrec. El marrec, com cada vespre, es prepara per muntar un pollastre tan bon punt l’hi renti el cap. El poli bo es desviu per presentar dolços arguments: és un momentet, mira quina oloreta més bona fa el xampú, guaita que tebiona està l’aigua, els nens grans com tu no haurien de xisclar d’aquesta manera, reiet calla una micona que la veïna pensarà que t’estic escorxant de viu en viu… El marrec sempre té la mateixa reacció: sisme de magnitud 6,6 segons l’escala de richter.

Segon acte. El poli no tan “bo”, sense perdre en cap moment la calma, un bon dia es presenta voluntari i banya el marrec. L’estretègia és la següent: jocs d’aigua, zero; moixaines, zero; arguments tranquil·litzadors, zero; delicadesa, zero; miraments perquè no entri aigua ni sabó pels ulls i/o orelles, zero; ensabonades i conseqüents esbandides de cabell (consecutives), quatre. Reacció del marrec a la rentada número u: sisme de magnitud 6,6. Reacció del marrec a la rentada número dos: sisme de magnitud 2,5. Reacció del marrec a la rentada número tres: lleuger petarrell. Reacció del marrec a la rentada número quatre: silenci, instrospecció i armistici. Conclusió: oli en un llum. No va plorar mai més.

Epíleg.
Han passat un grapat d’anys i a hores d’ara el poli no tan “bo” encara retreu a l’altre poli que gasti massa energia per argumentar ordres que, segons ell, es poden resoldre amb un “perquè ho dic jo i prou”.
El poli bo segueix sense entendre per què un règim democràtic i dialogant té un futur tan negre en la república independent de ca seva. Hi ha qui diu que ha perdut l’oremus i que darrerament parla amb les seves mascotes (segons diu, els únics éssers vius de la casa que l’escolten) i que fins i tot fa coses estranyes a les nits (escriu un bloc perquè diu que l’ajuda a entrenar-se per a no se sap quin examen).
El marrec s’ha convertit en un noi encantador de tretze anys… a tots dos polis, les cames els fan figa quan pensen que a tot estirar d’aquí un parell d’anys s’haurà acabat la bonança i començarà una nova i molt més cruenta guerra: la de l’adolescència.

“L’adolescència és una malaltia moderna com l’al·lèrgia o la paranoia.”  Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991).

Advertisements

5 Responses to La frustració del “poli bo”. (Tragicomèdia en dos actes)

  1. Marta ha dit:

    Hahaha! Molt bo!!

  2. montsellado ha dit:

    Sí quan ja ha passat tot rius, però mentrestant… (és que l’anècdota no me l’he inventada, no).

  3. Marta ha dit:

    Ja m’ho pensava que no era inventada, l’anècdota… Són curiosos aquests mètodes, tan efectius, però t’entenc, quan jo em trobi en la mateixa situació segur que voldré fer “de poli bo”.

  4. Jaume ha dit:

    Montse, gluuuppsss!!! per què no vaig mirar el bloc abans de fer la confessió de l’altre dia.

    M’heu de parar els peus!

    Parlant de gossos, ja deus conèixer la dita de la Dorothy Parker: “Com més conec les persones, més m’estimo el meu gos”

    Dintre d’un parell d’anys, ja veig una secció d’aquest bloc de frases cèlebres de l’adolescència.

    Ja puc anar dient als meus fills: “més val tenir gossos que no pas fills”. Ma mare ens deia: “més val parir caballitos que tenir fills”.

    Felicitats pel bloc!!

  5. montsellado ha dit:

    Jaume, quina gràcia, si la teva mare ja deia que era millor parir caballitos vol dir que això és un bucle i potser d’aquí a un grapat d’anys sentirem la mateixa lamentació de boca dels nostres fills.

    Respecte dels gossos també havia sentit una dita que més o menys diu No sé si és el que té més alegria quan arribo a casa, però és qui millor em rep (hahaha, podem assegurar-ho, oi?, ningú no ens fa tantes festes quan ens veu).

    Celebro que t’agradi el bloc. Pateixo una mica quan escric els posts (em dec haver deixat alguna coma, alguna dièresi, els verbs estan ben conjugats, l’estructura és prou coherent, el to és el correcte, dec haver donat alguna patada al diccionari, els accents tomben cap on cal…?), però em diverteixo moltíssim (estrany, oi?).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: