Tinc un dubte (II)

Quan era menuda em feia por la foscor. Ho vaig superar. Després m’atemorien les aranyes. També ho tinc controlat. Fa un temps, ves qui m’ho havia de dir, vaig agafar pànic a les preposicions… i aquesta basarda encara em dura.

Per si de cas a algú altre se li arruga el melic cada vegada que rumia si cal (o no) escriure una preposició (o una altra), us transcric un altre trosset del llibre d’en Rudolf Ortega.

La a i el complement indirecte

La persecució de la preposició a davant de complement directe fa que, sovint, paguin justos per pecadors, i s’està estenent la tendència d’ometre aquesta preposició també davant de complement indirecte, cosa no solament incorrecta, sinó aberrant del tot. Podem sentir, per exemple, que José Montilla ha respost Artur Mas recordant-li el seu suport al PP, on el verb principal, respondre, té un ús intransitiu i Artur Mas és el complement indirecte. Tots els verbs que comportin una comunicació amb algú altre (dir, escriure, respondre, expressar, recordar…) demanaran algú que rebi el missatge, que haurà d’anar precedit per la preposició a. Així, direm que José Montilla ha respost a Artur Mas. I en conseqüència, si en fem la substitució pronominal, el que ens caldrà serà la forma li: José Montilla li ha respost.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: