No sabia com titular aquest post i no sé si ho he fet bé. Amb un llegat com el seu, morir? No del tot, oi? Penjo un dels seu poemes. Al final hi ha un enllaç (per si en voleu llegir més).
En una ocasió vaig confessar a algú: no tinc sensibilitat per a la poesia i em costa molt d’entendre-la. Em va dir que no s’ho creia: sempre hi haurà algún vers que et copsi. Tenia raó. (Gràcies per la confiança, David)
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador ESPRIU, Obres completes, 1. Poesia, 2a ed., Edicions 62, Barcelona, 1973.
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/espriu.htm#Versos,%20enllà%20del%20camí
Ei, Montse! Moltes gràcies per l’enllaç. No ho sabia, no. Quina gràcia, oi?? Que bé que hagi tingut tan ressò per la xarxa blocaire, l’homenatge…
Ups. Volia dir “tant ressò”.
Sí, 313 blocs la darrera vegada que ho he consultat! Quan vaig fer el meu post vaig experimentar el mateix sentiment que quan encens una espelma i la deixes enmig d’una plaça, envoltada d’un munt d’altres espelmes: un petit i anònim reconeixement.
Veure tot el conjunt de petites flames que es van encendre dilluns m’ha agradat molt. No hauria dit mai que la catosfera podia transmetre aquest caliu.
I n’hi ha un munt, encara, d’espelmes enceses a la plaça! Jo encara no he tingut temps de visitar-les totes, mira què et dic!
Gràcies per participar en l’homenatge!
Ben al contrari, gràcies a la Roser i a tu per promoure’l. Poder participar-hi ha estat un privilegi.